Tots hem sentit o, fins i tot, hem deixat anar més d'una vegada un menys mal per transmetre un sentiment d'alleugeriment. Una reacció habitual per a molts, però que, lingüísticament parlant, és incorrecta. Aquesta expressió, malgrat formar part de la nostra quotidianitat, és un calc del castellà i, segons adverteixen diversos portals de referència com l'Optimot o l'ésAdir —el llibre d'estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals—, no és admissible ni acceptable en català. Aquestes són les alternatives correctes per dir menys mal en català:
Deixa de dir 'menys mal': aquestes en són les alternatives en català
La construcció menys mal és inacceptable en català per indicar que una situació és millor del que ens temíem. L'única excepció en què aquesta combinació és vàlida és quan la fem servir en un sentit literal, per referir-nos al dolor físic: Ara em fa menys mal.
Si volem expressar aquesta sensació d'alleugeriment, tenim un ampli ventall de fórmules genuïnes catalanes per deixar enrere el castellanisme. El portal Optimot recull les següents opcions i les exemplifica:
- encara sort o sort que: Encara sort que va poder jugar els últims minuts de partit.
- encara bo: Ha sortit tard de la feina, però a casa li preparen el sopar. Encara bo!
- encara rai o i encara rai
- i encara gràcies o i encara: Li hem regalat uns guants ben barats, i encara gràcies!
I, depenent del context, també es pot deixar anar un gràcies a Déu, per fortuna o un simple per sort.
L'ús de 'menys' en català i la gran diferència en castellà
Cal destacar que la llengua catalana, precisament, fa servir l'adverbi i l'adjectiu menys amb poca freqüència en comparació amb el castellà i el seu menos. Així ho recull el lingüista Carles Riera en un article publicat a la revista Llengua Nacional, en el qual explica que, en moltes de les locucions castellanes en què es fa servir menos, el català hi fa servir solucions diferents. És el cas de construccions com echar de menos, que en català diem trobar a faltar, o a menos de, traduït com a llevat, fora de, tret de o exceptuant, segons recull el Diccionari castellà-català, de l'Enciclopèdia Catalana. També n'és un exemple en menos de nada, que en català és en un tancar i obrir d'ulls o en un no res. I, fins i tot, la manera de dir les hores: en castellà es fa servir la fórmula son las once menos cinco, però en català diem que falten cinc minuts per les onze.