El Major dels Mossos Josep Lluís Trapero ha presentat el recurs contra el seu processament per sedició i pertinença a organització criminal. El va lliurar el 9 d'abril, i un cop avui ha comparegut davant la jutgessa de l'Audiència Nacional per conèixer el seu processament, n'ha fet públic el contingut.

En un escrit de 39 pàgines, Trapero nega cap connivència amb el Govern per afavorir el referèndum: "No s'entreveu en aquesta intervenció del Sr. Trapero cap connivència maliciosa amb els Srs. Puigdemont i Forn. Sí que s'adverteix una gran coincidència entre el contingut de la intervenció del Sr. Trapero a la Junta de Seguretat i el que disposa la instrucció 4/2017 de la secretaria d'Estat", on es demana una intervenció proporcionada.

A més, en el recurs, la seva advocada Olga Tubau nega algunes de les acusacions. Com els seguiments a polítics: "No hi va haver ni vigilàncies ni contra vigilàncies per protegir investigats pels fets relacionats amb el referèndum del dia 1 d'octubre".

Trapero argumenta que no hi ha hagut mai instruccions polítiques perquè els Mossos actuessin a favor del referèndum: "Es fa difícil sostenir l'existència d'una pretesa coordinació entre la cúpula política de la Conselleria d'Interior i els comandaments de la Prefectura dels Mossos d'Esquadra, quan aquests últims, en un acte sense precedents, de manera pública, traslladen la seva discrepància amb els primers i manifesten el seu compromís amb els mandats que poguessin produir-se dels jutges, tribunals i el ministeri fiscal".

I torna a posar en relleu les reunions on la cúpula de comandaments de Mossos va traslladar als seus responsables polítics les seves discrepàncies sobre els dispositius del referèndum: "Xoca frontalment amb tota lògica i màxima experiència que, havent-hi aquest pretès acord de voluntats entre els responsables polítics i els policials, es produeixin aquestes reunions; el contingut el que advera és que de cap manera compartia el nostre representat ni la cúpula dels Mossos d'Esquadra un eventual pla tendent a la celebració del referèndum".

Sobre l'actuació policia per evitar el referèndum, Trapero argumenta que el mandat de la jutgessa del TSJC no era només pels Mossos, sinó que també feia referència a la Policia Nacional i Guàrdia Civil.

Els fets del 20 de setembre a Economia

El recurs nega la violència el 20 de setembre davant les portes del Departament d'Economia: "Més enllà que en el transcurs de la jornada hi hagués algun episodi aïllat de llançament d'objectes contra agents policials, la concentració va ser pacífica i dirigida a manifestar i expressar l'oposició a determinades actuacions policials i judicials". "No es va produir pels que hi estaven concentrats, en cap moment, un intent d'accés a l'edifici", afegeix l'escrit, i conclou que "no va concórrer per part dels Mossos d'Esquadra, i concretament per part del Sr. Trapero, una omissió dolosa d'auxili a la comitiva judicial i la Guàrdia Civil".

El document concreta quin és el dispositiu que es va desplegar davant la Conselleria d'Economia, entre Rambla de Catalunya i Gran Via, que va ser Ferran López i Teresa Laplana qui van estar al càrrec del dispositiu i que totes i cadascuna de les peticions de la Guàrdia Civil es van atendre.

L''Enfocats'

Sobre el document Enfocats que Lamela aporta com a prova contra Trapero, el recurs argumenta que "no hi ha un sol esment a l'Enfocats a la figura del Major dels Mossos d'Esquadra, ni se situa els responsables dels Mossos d'Esquadra en els denominats comitès estratègic i executiu".

El recurs nega, a més, que Trapero rebés ordres de Jordi Sànchez, en aquell moment president de l'ANC: "És en l'atestat de data 5 d'octubre de 2017, que consta als folis 551 i següents del sumari (tom 2) en el qual, per primera vegada, i amb un fonament mancat de tota consistència, com ho és que el Sr. Jordi Sànchez hagués parlat per telèfon amb el nostre representat el dia 20 de setembre de 2017, que es conclou amb absoluta falta de rigor que el Sr. Jordi Sànchez havia d'impartir instruccions al Sr. Trapero de com s'havia d'actuar, i se situa, així, sense més ni més al nostre representat en l'organigrama del document Enfocats, concretament al Comitè Executiu".

L'advocada de Trapero, Olga Tubau, dona una importància ínfima a l'Enfocats: "Quan la veritat és que l'Enfocats no deixa de recollir allò que de manera profusa conté el Llibre Blanc de la transició nacional de Catalunya, document en el qual es van refondre 18 informes elaborats pel "consell assessor de la transició nacional" , havent-se presentat aquest Llibre Blanc pel llavors president de la Generalitat de Catalunya, Sr. Artur Mas i Gavarró, en un acte públic que es va realitzar a la Generalitat de Catalunya el dia 29 de setembre del 2014".

I conclou: "Res no aporta l'Enfocats com a element incriminador contra el Sr. Trapero".