Al llarg de la legislatura, Roger Torrent ha transitat per la corda fluixa de la desobediència, entre els retrets de Junts per Catalunya -i sovint de la CUP- per no plantar cara al TC i els advertiments repetits del tribunal i dels lletrats de la cambra per no passar-se de la ratlla. Ha estat en el temps de descompte del seu mandat, amb la cambra dissolta, que el president del Parlament i la resta de membres independentistes de la mesa (dos d'ERC i dos de Junts) han rebut la primera querella de la Fiscalia per desobediència. Segons ha confirmat el seu equip, Torrent s'ha assabentat de la querella pels mitjans de comunicació. 

Quan s'ha fet pública la notícia, el líder republicà es trobava al seu poble, a Sarrià de Ter. D'aquí que la primera reacció hagi estat a través del seu compte de Twitter, amb un text que advertia la justícia espanyola que "per molt que intentin censurar debats no podran amagar les pràctiques corruptes de la monarquia" ni tampoc fer-los renunciar al dret d'autodeterminació. Torrent ha afegit un missatge a Junts per Catalunya i tots aquells qui han criticat el seu paper com a segona autoritat del país. "Hem garantit que s'hi pugui parlar de tot", ha sentenciat. 

El focus de discòrdia

La manera com reaccionar als continus embats del Tribunal Constitucional a les iniciatives dels partits independentistes per avançar cap a la República ha estat el gran focus de discòrdia entre els socis de Govern ja des de bon començament, especialment encarnats en Torrent i Josep Costa, el vicepresident de la cambra, de JxCat. El primer desencontre va ser la no investidura de Carles Puigdemont i l'últim la retirada de l'acta de diputat al president Quim Torra un cop la JEC va decretar la seva inhabilitació. De fet, aquesta va ser la sentència de mort de la legislatura. Després d'allò, Torra va anunciar que el seu govern estava amortitzat. 

El motiu de la querella, les propostes de resolució del ple que va celebrar el Parlament per donar resposta a la sentència del Tribunal Suprem contra el líders de l'1-O, va ser generar també un conflicte entre independentistes. Després de moltes discrepàncies sobre quina havia de ser la reacció unànime a la condemna de Junqueras, Forcadell, Turull, Forn, Rull, Bassa, Romeva, Sànchez i Cuixart, Junts per Catalunya, ERC i la CUP van acordar una proposta de resolució que reiterava, en paraules textuals, "tants cops com ho vulguin els diputats i diputades la defensa del dret d'autodeterminació i la reivindicació de la sobirania del poble de Catalunya", així com la reprovació de la monarquia. 

 

Els 3 minuts de la moció de la CUP

En paral·lel, les forces independentistes van acabar acceptant i votant afirmativament a una moció de la CUP que expressava la "voluntat d'exercir de forma concreta el dret d'autodeterminació". L'aprovació d'aquell text va portar cua. Torrent va optar per avançar el ple per fintar el Tribunal Constitucional, que s'havia de reunir el mateix dia per suspendre la tramitació de la iniciativa. Finalment, la moció es va aprovar tres minuts abans que els membres de la mesa rebessin la notificació de suspensió de la mateixa. 

La querella contra Torrent arriba en plenes negociacions entre independentistes i amb els comuns per la formació del nou Govern. En les converses ha pres protagonisme el càrrec de president del Parlament. La CUP s'ha ofert a assumir-lo precisament amb l'argument de no abaixar el cap davant de les envestides del Tribunal Constitucional. 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat