La Junta Electoral Central ha decidit, en una reunió maratoniana, inhabilitar Quim Torra com a president de la Generalitat, i li ha suspès l'acta de diputat. Torra és d'aquesta manera el tercer president català contemporani que ha estat represaliat consecutivament per la Justícia, després d'Artur Mas i Carles Puigdemont.

La Junta Electoral ha estimat el recurs que va presentar el PP, i també en part el de Ciutadans i Vox, i els ha donat la raó en el sentit que es podia inhabilitar el president de la Generalitat abans que hi hagi sentència definitiva.

La JEC ha actuat contra Torra, tot i les especulacions que circulaven per Madrid aquest matí en el sentit que s'abstindria d'intervenir abans de la sentència ferma, i ha acordat deixar sense efecte la credencial del president com a diputat al Parlament de Catalunya. Ha transmès aquesta ordre a la Junta Electoral Provincial de Barcelona perquè l'activi amb efectes immediats.

A l'entendre del PP i Cs, la decisió implica que Torra ha de deixar de ser president de la Generalitat perquè l'Estatut vincula aquesta condició de president a l'acta al Parlament. De totes maneres, l'Estatut no preveu aquest cas perquè, si bé ara Torra no podrà ser diputat, sí que va ser escollit president en una votació al Parlament com a diputat.

En una resolució d'una pàgina i mitja, els membres de la JEC argumenten que la condemna de Torra a inhabilitació per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TJSC) encara que no sigui ferma, constitueix una "causa d'inelegibilitat sobrevinguda".

La JEC ha adoptat la decisió en resposta a les peticions que el PP, Cs i Vox li van fer arribar després que el passat 19 de desembre el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va condemnar el president a 19 mesos d'inhabilitació per desobediència.

Amb la seva decisió, la JEC corregeix la Junta Electoral Provincial de Barcelona, que el 24 de desembre va concloure que no es pot retirar a Torra la seva condició de diputat fins que la sentència del TSJC no sigui ferma, és a dir, fins que el Tribunal Suprem no resolgui el recurs presentat pel president de la Generalitat. Ho va fer sense unanimitat i amb el vot particular del membre de la Junta Provincial de Barcelona Pablo Nuevo.

PP, Cs i Vox argumentaven en el recurs que l'aplicació de l'article 6.2 de la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG) implicava que Torra ha de ser apartat de la seva condició de diputat, fet que suposaria també que hauria de deixar de ser president de la Generalitat perquè l'Estatut vincula el càrrec de president a l'escó al Parlament de Catalunya. Per a això apliquen una excepció referida als terroristes o casos gravíssims. Aquest article 6,2 de la LOREG diu que són "inelegibles" els "condemnats per sentència, encara que no sigui ferma, per delictes de rebel·lió, de terrorisme, contra l'Administració Pública o contra les institucions de l'Estat.

La JEC està formada per 13 membres amb dret a vot, dels quals 8 són magistrats del Tribunal Suprem elegits pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i cinc són catedràtics de Dret o Ciències Polítiques i Sociologia en actiu elegits per les Corts espanyoles a proposta dels partits. Actualment està presidida per Segundo Menéndez Pérez, membre de la Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Suprem. El vicepresident és Eduardo Calvo Rojas, magistrat de la sala tercera del Suprem i membre de l'associació progressista Jutges per a la Democràcia. També formen part d'aquest organisme els magistrats del Tribunal Suprem Luciano Varela, Ana María Ferrer, Pilar Teso Gamella, Antonio Jesús Fonseca-Herrero, Fernando de Castro Fernández i Francisco Javier Mendoza Fernández.

Pel que fa als vocals, el PP hi va situar els catedràtics de la UNED Carlos José Vidal Prado i Lourdes Nieto López. El PSOE, la catedràtica de Dret Constitucional de la Universitat de Salamanca Ángela Figueruelo, Podemos la catedràtica de Dret Penal de la Universitat de Navarra Inés Olaizola, i Cs el catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat Pompeu Fabra Andrés Betancor.