L'expresident de la Generalitat, Quim Torra, ha presentat aquest matí el seu escrit de defensa per la segona causa de desobediència al jutjat número 24 de Barcelona per la pancarta que reclamava la llibertat dels presos polítics i exiliats. La causa està pendent de l'obertura del judici oral, per la qual cosa la defensa del president demana l'absolució.

Segons Torra, es tracta d'una acusació que "no s'hauria d'haver produït mai" en compliment dels drets fonamentals reconeguts, a parer seu, en la legislació espanyola, així com en la Carta Europea de Drets Fonamentals i en el Conveni Europeu de Drets Humans.

Demana tres testimonis

La defensa del president, encapçalada per Gonzalo Boye, també demana incloure en les proves la resolució 2381 (2021) de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa, que exigia a l'estat espanyol no perseguir els governants que defensessin la llibertat dels presos i exiliats.

Torra demana com a proves les citacions del seu cap de gabinet, Pere Cardús, l'exdirector de l'oficina del president de la Generalitat, Joan Ramon Casals, i el cap de Gabinet de Relacions Externes i Protocols de la mateixa oficina,  Carles Fabró. També sol·licita que se'l sotmeti a interrogatori i que es faci una lectura de la totalitat dels folis de les actuacions, a més que es trameti un ofici a l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa perquè remeti un original de la Resolució 2381 (2021).

Inviolabilitat parlamentària

Torra defensa la seva innocència al·legant que els actes polítics d'un president, membre del Govern i diputat estan protegits per la inviolabilitat parlamentària, a més d'estar emparats per la llibertat d'expressió i de representació política. També considera que l'exhibició d'una pancarta és una manifestació del dret a la llibertat expressió.

El president també afirma que la interpretació jurídica que s’ha fet per aplicar l’article 410 del Codi Penal (desobediència i denegació d’auxili) produeix una inseguretat jurídica tal com la justícia l'ha interpretat. A més, considera que el Tribunal Constitucional ha establert que un mateix fet no pot ser alhora un exercici d’un dret fonamental i la comissió d’un delicte i a parer seu no s’ha fet aquesta valoració prèvia, tal com s’ha demanat perquè és preceptiu.

 

 

Persecució política

Torra ja va ser inhabilitat com a president de la Generalitat en una primera causa contra ell per posar exactament la mateixa pancarta que en el segon cas. La JEC també va multar-lo amb 8.500 euros per no retirar les pancartes en els dos casos, i va dir que no els pagaria.

El maig passat l’Audiència de Barcelona va desestimar el recurs d’apel·lació del president Quim Torra, en què al·legava que existeix "una clara vulneració" del dret a la presumpció d'innocència, que apunten que ja es va produir en la primera causa que es va obrir contra l'expresident i per la qual va ser inhabilitat. A més, la Fiscalia de Barcelona sol·licita una pena d'inhabilitació d'un any i vuit mesos per a l'expresident de la Generalitat Quim Torra per un presumpte delicte de desobediència.

 

Imatge principal: L'expresident de la Generalitat, Quim Torra / UCE