El president de la Generalitat, Quim Torra, s'ha acollit al seu dret a no declarar en la citació per desobediència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per la col·locació de dues pancartes més al balcó del Palau de la Generalitat.
Segons fonts judicials, Torra ha dit al jutge que s'acollia el seu dret a no declarar perquè el tribunal ja tenia "la decisió presa" i perquè aquesta causa és un nou procés de persecució política contra l'independentisme: "Aquest procés forma part de la repressió contra el moviment independentista".
Mentre està pendent de la sentència ferma del judici per la primera pancarta, avui ha tingut aquesta nova vista, que no ha durat més de 4 minuts, però en la qual Torra s'ha volgut desmarcar del procés judicial. El president li ha dit al jutge Carlos Ramos que estava "ocupat" i que no "participava en una situació d'aquestes característiques".
Declaració llampec
Pel president aquesta causa és la continuació d'un procés polític contra ell i la sala contenciosa del TSJC no és la competent per judicialitzar el seu cas. I per aquests motius avui s'ha acollit al dret a no declarar. Torra ha fet una declaració llampec.
Quim Torra ha arribat a dos quarts de 10 h del matí acompanyat del vicepresident, Pere Aragonès; la consellera de presidència, Meritxell Budó; el president del Parlament, Roger Torrent, i Marcel Mauri i Elizenda Paluzie, d'Òmnium Cultural i l'ANC.
Les escasses mesures Covid han fet que tota la comitiva deixés Torra a l'avinguda President Companys perquè fes sol l'entrada al Palau de Justícia, on l'esperava el seu advocat, Gonzalo Boye.
A les 10 h en punt entrava a la sala de vistes on hi havia el jutge Carlos Ramos i el fiscal Francisco Banyeres. I quatre minuts més tard sortia i es tancava als despatxos del Col·legi d'Advocats que hi ha al Palau de Justícia amb el seu equip per fer temps abans de sortir per anar a Palau a fer la declaració institucional.
La segona i la tercera pancarta
Torra no va fer cas, en aquesta segona ocasió, de l'ordre directa del TSJC, que li va donar 48 hores per retirar la simbologia, cosa que es va acabar fent després que els Mossos rebessin un manament judicial per fer-ho.
Un cop celebrades les eleccions europees i municipals el 26 de maig del 2019, Torra va tornar a penjar al balcó del Palau de la Generalitat una pancarta a favor dels presos polítics i exiliats i un gran llaç groc. El 5 de juny, Impulso Ciudadano li va requerir que retirés la simbologia, però Torra no en va fer cas. L'entitat unionista va portar el cas al TSJC l'1 de juliol. El 19 de setembre, l'alt tribunal va ordenar cautelarment al president de la Generalitat que retirés la pancarta en 48 hores, descartant així els arguments de la Generalitat.
L'endemà, Presidència va fer una nota de premsa on deia que no retiraria la pancarta. L'ordre de retirada va ser notificada personalment a Torra el 23 de setembre, i li donava 48 hores per complir-la. El 25 de setembre la Generalitat va presentar recurs de reposició i l'endemà la sala va comunicar als serveis jurídics de la Generalitat que la mesura cautelar no se suspenia, més tenint en compte la convocatòria d'eleccions generals. El divendres 27 de setembre al migdia una lletrada de l'administració de justícia va constatar que la pancarta i el llaç groc seguien al balcó del Palau de la Generalitat.
Per això, la sala va ordenar immediatament al comissari en cap dels Mossos d'Esquadra que manés la retirada de les pancartes i símbols. A primera hora de la tarda d'aquell divendres, dos treballadors de la Generalitat van retirar la pancarta. Hores després, Lluís Llach, Sílvia Bel, Antonio Baños i Teresa Casals van penjar una nova pancarta a la façana del Palau de la Generalitat amb el lema "Llibertat d'opinió i d'expressió. Article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans". La nova pancarta ja va substituir la que feia referència als presos la primavera anterior, quan la Junta Electoral havia reclamat retirar-la.