Carregant...

La crida a parar els peus a la ultradreta i als discursos xenòfobs s'ha convertit en el fil que ha connectat bona part de les intervencions que han protagonitzat partits, institucions i societat civil en la Diada d'aquest any. Si la vigília el president, Salvador Illa, havia instat a no permetre que res ni ningú posi en perill la convivència, aquest divendres la reivindicació d'una Catalunya oberta i cohesionada davant l'extrema dreta s'han repetit al llarg del matí durant la tradicional ofrena al monument de Rafael Casanova. Al migdia, el president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, ho ha sintetitzat reclamant construir un "front cívic ampli, majoritari i radicalment democràtic per avançar en la defensa de drets, llibertats i sobirania nacional". Pel que fa a la mobilització independentista d'aquesta Diada, segons la Guàrdia Urbana, la convocatòria de la tarda de l'Assemblea Nacional i la resta d'entitats sobiranistes ha aplegat a Barcelona 45.000 assistents, una xifra que aconsegueix remuntar els 28.000 concentrats de l'any passat, tot i mantenir-se molt lluny de les grans mobilitzacions protagonitzades durant el procés. Segons els organitzadors, han estat 100.000 els assistents a Barcelona i 130.000 en total, si s'hi afegeix les convocatòries de Girona i Amposta.

La Diada s'ha celebrat enguany la mateixa setmana en què l'aclaparadora victòria d'Alternativa per Alemanya (AfD) a Saxònia-Anhalt ha disparat les alertes arreu d'Europa. El president a l'exili, Carles Puigdemont, que ha titllat de “tragèdia” i avís molt seriós l'èxit de la formació d'ultradreta alemanya, reblava dijous aquest toc d'atenció en una reunió amb el president Artur Mas a Waterloo en acabar la qual van instar a construir una sòlida majoria nacional. També el president José Montilla ha fet una crida a la cultura del pacte i la construcció d'aliances, invocant els cinquanta anys de la Diada unitària de Sant Boi de Llobregat; mentre que el president Jordi Pujol ha destacat aquest divendres que l'11 de Setembre és la festa "de tots els que viuen, treballen a Catalunya i volen ser catalans".

Creixement AC

Els tocs d'atenció per la polarització política s'han disparat a Catalunya davant les enquestes que assenyalen un creixement molt important d'Aliança Catalana, que ja va detectar el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) el passat mes de juliol i que posteriors sondejos no han fet més que confirmar. Aquest divendres el diari El Mundo ha publicat una enquesta que assenyala un retrocés del PSC, que mantindria el primer lloc, però perdria entre 9 i 11 diputats fins a 31 i 33 escons, mentre que Aliança es dispararia dels dos diputats actuals de Sílvia Orriols fins als 25-28, i quedaria en segona posició, per davant d'ERC (19-21) i Junts (19-22). Aquesta enquesta també assenyala un creixement de Vox, que passaria d'11 escons actuals fins a 13-15. ERC ha responsabilitzat el PSC del creixement de la ultradreta i de governar sense ambició nacional, mentre que Junts ha acusat el Govern de Salvador Illa d'afavorir-ne el creixement alimentant el malestar social.

La polarització política que marquen els sondejos s'ha fet també evident en els actes de celebració de la Diada. Dijous a la tarda la convocatòria d'Aliança Catalana al fossar de les Moreres va acabar en un enfrontament amb els manifestants de grups d'esquerres que intentaven impedir l'acte, la qual cosa va desembocar en càrregues policials. La tensió s'ha repetit aquest divendres a Barcelona.

Amnistia

La Diada d'aquest any se celebra, a més, just quan el Tribunal Constitucional es prepara per abordar l'amnistia, cosa que esgotarà el recorregut judicial d'aquesta llei i ha de permetre el retorn dels exiliats, segons reconeix el Tribunal Suprem. Aquesta reivindicació ha estat present també en algunes de les intervencions. A més, després d'uns anys d'absència, també el president d'ERC, Oriol Junqueras, que figura entre els dirigents inhabilitats per la no aplicació de l'amnistia, ha acudit a la manifestació independentista convocada per les entitats.

Aquest 11 de Setembre no ha estat tampoc aliè a la crisi del govern de Pedro Sánchez, assetjat pels casos judicials i la mala gestió de la crisi de Ceuta; ni al balanç dels dos primers anys de Govern Illa, que no ha aconseguit superar els dèficits d'inversions que han desencadenat un greu deteriorament de les infraestructures i dels serveis a Catalunya.

Cimera independentista

Precisament, la degradació dels serveis i la decadència de la llengua catalana s'ha convertit en l'eix de la reivindicació de l'Assemblea Nacional en acabar el recorregut de la manifestació pels carrers de Barcelona, Girona i Amposta. "O independència o decadència. No restarem passius a un país cada cop pitjor", ha advertit el president de l'Assemblea, Josep Vila, que ha anunciat que promouran abans d'un mes una cimera des d'una "transversalitat àmplia i no partidista" per donar un nou impuls a l'independentisme amb una gran mobilització de cara a l'any vinent, en què es commemoraran deu anys del referèndum de l'1-O.

Vila no ha fet referència a l'auge de la ultradreta, com sí que havia fet al matí el president d'Òmnium explícitament quan ha instat a "tornar a vertebrar el carril central d'aquest país" amb un projecte "integrador, inclusiu i de justícia social". Entre els manifestants que han desfilat rere la convocatòria de les entitats hi havia la líder d'Aliança, Sílvia Orriols.