Missatge a la Unió Europea per part de la ponent de l’informe del Parlament Europeu sobre l’ús de Pegasus, Sophie In’T Veld. L'endemà d’aprovar-se en comitè el controvertit informe, In’T Veld ha manifestat que creu que les institucions europees tenen “un deure moral” amb les víctimes del ciberespionatge, entre les quals els independentistes afectats pel CatalanGate, una campanya de ciberespionatge dirigida contra el Procés.
"Sabem que no podem forçar a la Comissió i al Consell perquè actuïn [...], però si deixem que això passi per alt a la UE, seran còmplices de la destrucció de la democràcia", ha subratllat la ponent de l’informe aquest dimarts en una roda de premsa des d'Estrasburg. Segons la dirigent neerlandesa, els casos destapats han posat de damunt la taula que les persones escoltades van ser elegides de forma deliberada "per raons polítiques" i afirma que l'Eurocambra "no s'aturarà" en el seu objectiu d'aconseguir investigacions justes i donar suport a les víctimes, segons informa l’agència ACN.
Així mateix, In 'T Veld ha criticat que la gran majoria d'estats utilitzin la seguretat nacional com a argument per justificar l'espionatge i s'ha mostrat "preocupada" per les conseqüències que això pugui tenir, sobretot en clau electoral en els diferents països que celebren comicis aquest any. L'eurodiputada del grup Renew també ha lamentat la falta de col·laboració d'alguns governs en l'elaboració de l'informe i ha carregat contra la manca d'independència d'algunes d'elles. "Molts països diuen que cal anar a les autoritats nacionals a denunciar, però quin sentit té si resulta que aquestes són les que acaben espiant?", ha dit.
La comissió Pegasus continuarà treballant
Per la seva banda, el president del comitè Pegasus, Jeroen Lenaers, ha indicat que, en una situació ideal, la comissió del Parlament Europeu no hauria d'existir. Malgrat tot, ha insistit que la feina del grup no està "ni molt menys acabada" i s'ha mostrat convençut que les recomanacions que aprovarà l'Eurocambra "marcaran la diferència" per aconseguir que l'ús de programes d'espionatge il·legal desapareguin de les institucions europees.
Les reaccions a l’informe aquest dilluns van ser diverses. Per part catalana, el president a l’exili, Carles Puigdemont, tot i estar d’acord en algunes parts, va criticar que es feia “seguidisme del govern espanyol” i que al final l’informe es queda curt. Per part del Govern i d’ERC, l’informe va ser ben rebut i celebrat. El document també va rebre crítiques per part de l’unionisme. L’eurodiputat de Junts, Jordi Cañas, va assegurar que l’informe està ple de “mentides” i “prenyat de mala fe”.