Més feina per al Regne d’Espanya. El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha admès a tràmit la segona demanda presentada pel president Quim Torra contra el Regne d’Espanya per la seva condemna per no haver retirat la pancarta en favor dels presos polítics i l’exili del balcó de la Generalitat en període electoral, segons ha avançat Vilaweb i ha confirmat ElNacional.cat. El febrer passat, el TEDH ja va admetre la primera demanda, presentada pels advocats Gonzalo Boye i Isabel Elbal, que denunciava vulneració de drets al president Torra per la condemna que va imposar-li el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per no haver retirat la pancarta que li exigia la Junta Electoral Central (JEC).
Ara, la segona demanda al TEDH és perquè el Parlament li va retirar l’escó el 27 de setembre de 2020, quan el Suprem va confirmar la primera condemna d'inhabilitació a càrrec públic, que va obligar Torra a deixar la presidència de la Generalitat, ja que per ser-ho cal tenir l’acta de diputat.
Inhabilitat fins al 2023
Quim Torra, ja sense aforament va tornar a ser jutjat novament per no retirar la pancarta dels presos, acusat de no fer cas d'un jutjat del contenciós, en el primer cas era la JEC. En aquest segon judici va ser jutjat en absència i novament inhabilitat, càstig que Torra va complir el desembre de 2023.
Torra -escollit per substituir Carles Puigdemont, en marxar obligat a l'exili per la persecució per l'1-O- va anunciar que no volia optar a cap càrrec polític més. Ni a Junts.
Persecució política
L'excepcionalitat de la causa contra Torra és la vulneració del dret a la llibertat d'expressió i política, així com a ser jutjat amb imparcialitat, fet no acomplert, segons els seus advocats. A més, els tribunals van canviar la jurisprudència i van considerar la JEC com un òrgan jurisdiccional, per a poder acusar el president Torra de desobediència a les ordres d'un tribunal.
La pancarta -en un edifici públic- també defensava drets humans, i no un posicionament polític, com l'independentista, s'indica. Amb tot, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya -amb un vot discrepant- va defensar que el Palau de la Generalitat és de tots i ha de mantenir la seva neutralitat. Aquest argument va ser aprofitar per formacions d'extrema dreta com Vox per tal de foragitar les banderes LGTBIQ+ dels balcons d'institucions públiques, que fa anys que es llueixen sense cap conflicte social. Al final, el Tribunal Suprem, en una resolució de desembre de 2024, va avalar la legalitat de penjar la bandera de l'arc de Sant Martí arreu.