La decisió del Tribunal de Justícia de la UE d'admetre a tràmit la qüestió prejudicial sobre les euroordres dels polítics independentistes exiliats a Brussel·les ha provocat de retruc un nou parèntesi a la persecució del jutge instructor Pablo Llarena.

El Tribunal de Luxemburg ha comunicat avui al Suprem la seva decisió d'acceptar la qüestió prejudicial que l'instructor li ha plantejat, però també ha comunicat que no es tramitarà per procediment d'urgència, com havia demanat Llarena, sinó per la via ordinària.

16,5 mesos

Segons fonts del TJUE consultades per ElNacional.cat, la mitjana de temps que ha calgut al TJUE per respondre una qüestió prejudicial l'any 2020 ha estat de 16,5 mesos.

En el cas de la qüestió prejudicial que es va presentar sobre el cas del president d'ERC, Oriol Junqueras, empresonat i en ple judici al Suprem, sí que es va tramitar per via d'urgència. L'article 105 del reglament de procediment del TJUE, que regula el procediment d'urgència, obliga en aquest cas el president de tribunal a "assenyalar immediatament" la data de la vista, i les parts han de presentar escrit d'al·legacions en un termini que estableix el president, que no pot ser inferior a quinze dies, i se'ls pot "convidar que limitin els seus escrits" a qüestions essencials.

La qüestió prejudicial de Junqueras va tenir resposta en 5 mesos. El Suprem la va presentar el 5 de juliol i el 19 de desembre es publicava la decisió del Tribunal. En aquell cas, el TJUE va establir que Junqueras era diputat del Parlament Europeu des del moment en què es van proclamar els resultats electorals i gaudia d'immunitat. Aquella decisió va obrir les portes de l'Eurocambra als eurodiputats de Junts Puigdemont i Comín i, pocs dies després, a Ponsatí.

Qüestió i suplicatori

El jutge instructor va anunciar que presentaria la qüestió prejudicial després que el 9 de març, a petició del Suprem, el Parlament Europeu va acceptar el suplicatori per aixecar la immunitat dels tres eurodiputats de Junts.

Abans de prendre una decisió sobre l'euroordre, Llarena volia conèixer el parer del TJUE sobre la decisió del Tribunal d'Apel·lacions de Brussel·les de denegar l'euroordre contra Lluís Puig per considerar, entre d'altres qüestions, que el Tribunal Suprem no era l'òrgan competent per jutjar-lo.

La resposta a aquesta qüestió, però, pot allargar-se més d'un any. I també el procediment contra Puigdemont.

 

A la imatge principal, Carles Puidemont en una imatge d'arxiu al Parlament Europeu / ACN