Europa rebutja investigar les tortures del règim franquista. Després de les sistemàtiques negatives de la justícia espanyola, havien arribat a la màxima instància judicial europea, però aquest també els ha tancat la porta.

Doncs bé, el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha inadmès a tràmit el recurs d'onze fundadors de Comissions Obreres a València, tot al·legant que els fets denunciats són anteriors a la data d'entrada en vigor de la convenció de drets humans i dels seus protocols a l'Estat espanyol.

El jutge estonià, Peeter Roosma, assenyala que les al·legacions dels denunciants són “incompatibles per raons de temps amb les disposicions de la Convenció”, signada per Espanya el 24 de setembre novembre del 1977 i ratificada dos anys després. Així doncs, el TEDH "declara inadmissible la sol·licitud". Aquest és el mateix argument que utilitza l'alt tribunal europeu per denegar la denúncia de Gerardo Iglesias, exdirigent del Partit Comunista d'Espanya (PCE) i fundador d'Esquerra Unida. En aquest context, l'única via que resta a les víctimes és plantejar la denúncia davant del Relator Especial sobre la Tortura de les Nacions Unides.

Iglesias es va querellar per tortures contra Pascual Honrado de la Fuente, agent de la Brigada Político Social, condecorat amb dues medalles i mà dreta del comissari Claudio Ramos a Astúries. Iglesias acusa el policia franquista de cometre delictes de lesa humanitat en les operacions de l'Estat contra els opositors al règim. El Jutjat d'Instrucció número 4 d'Oviedo, però, va inadmetre la querella perquè considera que els fets denunciats no constituïen delicte de lesa humanitat. A més, considera que els fets estarien haurien prescrit en haver transcorregut més de deu anys des de la seva comissió. Aquesta és una decisió judicial que ha estat ratificada per l'Audiència Provincial. 

Al seu torn, CCOO va recórrer al TEDH arran de les tortures a onze antifranquistes després de la reunió fundacional del sindicat a València l'11 de desembre de 1966 a la seu de l'entitat Lo Rat Penal de la plaça de Manises. En aquest cas, per primera vegada, el sindicat, com a persona jurídica, es va adherir a les denúncies. Entre els querellants, s'hi troben descendents d'aquells militants de Comissions Obreres del País Valencià (CCOO-PV) detinguts i torturats: Mercedes i Carlos Boïls, Cèsar Llorca, Enric Gardó, Daniel Girva, Aurora de l'Alcàsser, Concha Fondo, César Mañas, Ángel García, Francisco Serrano, Vladímir Bataller i Julián López.

Els membres del sindicat, apunta el recurs elaborat per l'advocat Virgilio Latorre, “van patir una persecució i repressió sistemàtica a base de sancions, acomiadaments, detencions massives, tortures, estats d'excepció i sentències de tribunals militars i del Tribunal d'Ordre Públic  a la pràctica totalitat de les zones industrials en què s'havien desenvolupat les Comissions Obreres”.

Imatge principal: Un monòlit en memòria de les persones represaliades pel franquisme, al Cementiri General de València.