El sindicat Gestha de tècnics del Ministeri d'Hisenda ha demanat aquest dilluns a l'Agència Tributària que investigui les activitats econòmiques de Joan Carles I. En un comunicat, es fan ressò d’una informació publicada al diari El Mundo, en la qual s’explicava que el rei emèrit ja havia liquidat els préstecs que va subscriure amb un grup d’empresaris per saldar els seus deutes amb Hisenda; per valor de gairebé quatre milions i mig d’euros. “Ha retornat als seus amics els préstecs rebuts el febrer del 2021”, apunten en un escrit en el qual recalquen una dada publicada pel mitjà: que en aquell moment el monarca tenia la seva residència fiscal a l’Estat espanyol i no la va canviar a Emirats Àrabs fins a l'any següent.
És per aquest motiu que aquests treballadors sol·liciten a l'Agència Tributària que ordeni una inspecció "abans que prescrigui el pròxim 30 de juny per poder investigar les garanties, condicions i clàusules dels préstecs que es diu que s'han reintegrat, i si en aquest any el rei emèrit disposava d'immobles, accions o comptes a l'estranger i la seva valoració". I adverteixen: “Si els seus interessos econòmics principals estiguessin en un altre país, podria considerar-se que la regularització tributària de Joan Carles I va ser inveraç, incompleta o incorrecta, amb les conseqüències penals que comportaria per suposats delictes contra la Hisenda pública”.
Per altra banda, aquest sindicat també advoca per tirar endavant una altra investigació a Joan Carles I per "verificar el lloc i la naturalesa de les rendes obtingudes suposadament per la venda dels drets per a la realització de documentals sobre la seva vida i per la intermediació en operacions comercials". És a dir, si les ha obtingut personalment o a través d'una societat o entitat instrumental espanyola o estrangera, així com l'origen i lloc de procedència dels fons dels seus comptes. Així mateix, sol·licita que s'activi el procediment de residència fiscal a Espanya, perquè si no el rei Joan Carles I podria considerar-se un apàtrida fiscal, ja que no tributaria per l'obtenció de les seves rendes mundials ni a Espanya ni als Emirats Àrabs Units, on es troba. "I l'Agència Tributària estaria consentint un cas abusiu de doble no imposició", adverteixen.
Joan Carles I, cinc anys d’exili
Joan Carles I va complir fa uns dies el seu cinquè aniversari com a exiliat, quan va prendre la decisió de fugir a Abu Dhabi (Emirats Àrabs) l'estiu del 2020, després dels successius escàndols que havien afectat la imatge de la Corona, ja llavors en mans de Felip VI. Aquell agost postpandèmic va comunicar a l'actual rei la seva decisió, després que aquest decidís retirar-li l'assignació i renunciar a l'herència que li pogués correspondre personalment de pare a fill.
El monarca, una de les figures més rellevants de la història política recent espanyola com a peça clau de la Transició, i alhora controvertit pels escàndols fiscals i les diverses aventures amb dones, va anunciar la seva marxa després de les múltiples informacions publicades sobre una societat offshore vinculada a una donació de 65 milions d'euros de l'Aràbia Saudita. Es va saber que tenia part del seu milionari patrimoni a l'estranger, encara que la Fiscalia va arxivar el cas en haver prescrit els fets o per haver passat abans del 2014, quan estava protegit per la inviolabilitat com a cap de l'Estat.