L'enfrontament entre magistrats del Tribunal Constitucional arran de la decisió de desestimar un recurs de Jordi Sànchez per un càstig que se li va imposar a la presó de Soto del Real va provocar sorpresa quan es va conèixer la setmana passada. Però, la cosa ha anat encara més enllà. Els advocats de Sànchez parlen ja d'"estupor" quan han sabut que els tres magistrats que van presentar un vot particular criticant la decisió han decidit corregir les seves valoracions.

En la sentència original, datada el 22 de maig, el TC va decidir rebutjar el recurs, en què l’expresident de l’ANC denunciava vulneració de drets fonamentals, al·legant que s’havia presentat fora de termini, mentre que els tres magistrats disconformes van presentar un contundent vot particular lamentant que el Tribunal s’empari en uns requisits formals per evitar pronunciar-se sobre el fons de la demanda. Els tres signants del vot particular eren Fernando Valdés Dal-Ré -que va ser el ponent del recurs-, Juan Antonio Xiol Ríos i María Luisa Balaguer Callejón.

No obstant, tots tres han signat ara una resolució en què comuniquen que suprimeixen l'argument 7 del vot particular perquè formava part "d'un projecte inicial que no responia a la voluntat dels redactors del vot, a ni a allò que va ser objecte de la deliberació en el ple i que va ser erròniament signat". A parer dels advocats de Sànchez, aquesta decisió resulta "insòlita".

El fonament suprimit argumentava que “la decisió d’inadmetre el present recurs per extemporaneïtat és la posició per la qual ha optat l’opinió majoritària en què se sustenta la sentència, en contra de la jurisprudència constitucional prèvia, per evitar que aquest tribunal hagués de pronunciar-se sobre el fons dels drets fonamentals invocats en la demanda”. "De ben segur -s'afegia- en consciència que s'hauria tractat d'un pronunciament estimatori en relació amb la invocació del dret a la legalitat sancionadora".

Finalment criticava que la desobediència atribuïda a Sànchez, obeeix a una ordre judicial dictada 11 dies després. "No sembla que pugui haver-hi molts dubtes que una conclusió com la sustentada per l'òrgan judicial que una conducta desenvolupada el dia 3 de desembre pogués ser considerada una desobediència a una suposada ordre judicial continguda en una resolució dictada 11 dies després és un perfecte exemple de subsunció dels fets del tot aliena a un raonament que, com exigeix la jurisprudència constitucional, respongui a pautes axiològiques i models d'argumentació acceptats per la pròpia comunitat jurídica", concloïa aquest punt.

Sànchez va ser castigat l'1 de febrer del 2018 a 30 dies de “privació de passejades i actes recreatius comuns” per haver enregistrat un àudio durant una conversa telefònica que es va utilitzar per a un míting de la campanya del 21-D del 2017. El jutjat de vigilància penitenciària va confirmar la mesura disciplinària en dues interlocutòries el mes de març. El TC va rebutjar el seu recurs al·legant que s'havia presentat fora de termini, la qual cosa el vot particular també posa en qüestió.

La rectificació dels magistrats ha provocat la immediata reacció del jurista Joan Queralt, que ha atribuït el moviment al "dret patriòtic". "Si és així al TC, què cap esperar del Tribunal Suprem?", es pregunta.

 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat