El Tribunal Constitucional francés ha tombat dos articles nuclears de la llei que protegeix i promou les llengües regionals minoritàries del país, com ara el català, el basc, el cors o el bretó. Aquesta llei, coneguda com la llei Molac, pel diputat bretó que la va impulsar, Paul Molac, es va aprovar el passat 8 d'abril a l'Assemblea Nacional Francesa per 247 vots a favor i 76 en contra.
Com a conseqüència de l'aprovació d'aquesta llei, un total de 60 diputats francesos, tots ells del partit del president Emmanuel Macron, van portar davant el Tribunal Constitucional de París la innovadora llei.
Ara, aquest organisme ha considerat inconstitucional l’article 4 de la nova llei, que recull la possibilitat d’una immersió lingüística a les escoles en la llengua dita regional, i l’article 9, que permet posar als noms i cognoms les grafies que no existeixen en francès.
Precisament, el fet de poder posar noms i cognoms amb grafies que no són franceses, va saltar a la premsa el 2018 després que un tribunal donés la raó als pares del petit Fañch i els permetés fer servir la grafia 'ñ' al nom del seu fill. El tribunal va sentenciar que la 'ñ' també és francesa perquè la fan servir molt els bretons. Quan el petit va néixer l'11 de maig del 2017, un funcionari del Registre Civil es va negar a inscriure el nen amb aquest nom al·legant que "aquesta lletra no existeix a l'alfabet francès".
"La llengua de la República és el francès"
El Constitucional assegura que els dos articles que considera inconstitucionals contradiuen l’article 2 de la constitució francesa, que estableix que “la llengua de la República és el francès“.
D'altra banda, el TC admet que l’article 75.1 de la constitució diu que "les llengües regionals són part del patrimoni de França”, però deixa clar que la protecció d’aquestes llengües s’ha de subjugar sempre a l’article 2 esmentat anteriorment.
Protesta a Perpinyà
Quan aquella seixantena de diputats francesos van portar la llei davant el Tribunal Constitucional es va convocar una manifestació per al proper dissabte 29 de maig a la plaça Catalunya de Perpinyà. Ara, que s'han tombat dos articles de la llei, es preveu que la manifestació tingui més èxit de participació i ressò.
La llei
La llei, que recull l'existència d'un patrimoni lingüístic a França que inclou el francès i la resta de llengües regionals, entre les quals el català, proposa difondre aquestes llengües minoritàries a les escoles públiques, obrint la porta a la immersió lingüística, i aplicar iniciatives com la retolació bilingüe. Cal subratllar que el govern d'Emmanuel Macron estava en contra de la norma.
Foto principal: La bandera francesa / Unsplash - ALEXANDRE LALLEMAND