L'Assemblea Nacional Francesa va aprovar el passat 8 d'abril una llei que protegeix i promou les llengües regionals minoritàries del país, com ara el català, el basc, el cors o el bretó. L'impulsor de la iniciativa va ser, precisament, el diputat bretó Paul Molac, que va celebrar l'aprovació del text legislatiu per 247 vots a favor i 76 en contra.

La llei, que recull l'existència d'un patrimoni lingüístic a França que inclou el francès i la resta de llengües regionals, entre les quals el català, proposa difondre aquestes llengües minoritàries a les escoles públiques, obrint la porta a la immersió lingüística, i aplicar iniciatives com la retolació bilingüe. Cal subratllar que el govern d'Emmanuel Macron estava en contra de la norma.

Com a conseqüència de l'aprovació d'aquesta llei, un total de 60 diputats francesos, tots ells del partit del president Emmanuel Macron, van portar davant el Tribunal Constitucional de París la innovadora llei.

Per la seva banda, Paul Molac, impulsor de la iniciativa, ha concedit una entrevista al diari occità Jornalet  en què ha assegurat que els francesos "ja no poden entendre una política que estigui a favor d'erradicar les llengües". Molac ha apuntat que l'ensenyament de les llengües regionals no pot ser obligatori, però que els nens en edat escolar les han de "conèixer i respectar".

El cas del petit Fañch

Molac fa referència al cas del petit Fañch, que va saltar a la premsa el 2018 després que un tribunal donés la raó als pares del nen i els permetés fer servir la grafia 'ñ' al nom del seu fill. El tribunal va sentenciar que la 'ñ' també és francesa perquè la fan servir molt els bretons. Quan el petit va néixer l'11 de maig del 2017, un funcionari del Registre Civil es va negar a inscriure el nen amb aquest nom al·legant que "aquesta lletra no existeix a l'alfabet francès".

"Les mentalitats han canviat i ja no es pot comprendre que es vulguin erradicar llengües", explica Molac, recordant que a partir del cas Fañch "ningú pot comprendre que l'administració refusi la 'ñ'". 

L'argument de Morac per convèncer diputats de pràcticament tots els grups va ser que les llengües regionals també són patrimoni de França i que ja no se'n pot garantir l'ús per tradició familiar, sinó que cal una actuació decidida des de l'escola. El punt que li va costar més tirar endavant va ser impulsar la idea de la immersió (amb el matís que només arribarà al 50% i que serà voluntària), que és un sistema d'èxit a la Catalunya sud, i també al Quebec amb el francès, a Flandes amb el neerlandès o a Israel amb l'hebreu. Però finalment va quedar aprovat.

Paul Morac fa anys que intenta convèncer els francesos que l'estudi del bretó o el català des de l'escola maternal no fa que després els alumnes no sàpiguen el francès, sinó que serveix, al contrari, per adquirir la flexibilitat necessària per aprendre idiomes

 

Foto principal: Banderes franceses / Unsplash - Luiza Giannelli

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat