La divisió s’eixampla. El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha rebutjat avui, per sis vots a favor i tres en contra, el recurs d’empara presentat per l’exvicepresident i líder d’ERC, Oriol Junqueras, i l’exconseller d’Afers Exteriors, Raül Romeva, condemnats pel Suprem a 13 i 12 anys de presó, respectivament, per un delicte de sedició en concurs amb un de malversació de fons per promoure  el procés independentista de Catalunya. El magistrat Ramón Sáez Valcarcel, que s’ha incorporat recentment al TC (proposat pel PSOE),  ha fet un vot particular,  juntament amb el vicepresident Juan Antonio Xiol i la magistrada María Luisa Balaguer, que fa mesos ja van expressar que la condemna dels Jordis, Rull i Turull, era “desproporcionada”.  El tribunal informa que fins demà no farà pública la resolució,  una pràctica massa habitual. Dijous també detallarà la resposta als recursos presentats pels exconsellers Dolors Bassa i Joaquim Forn, els darrers dels onze condemnats que resten.

 El Tribunal Constitucional informa que demà també farà públic un informe “extens i explicatiu” sobre el contingut de totes les sentències que resolen els recursos d’empara interposats pels líders polítics i socials catalans, condemnats pel Tribunal Suprem el 14 d’octubre de 2019. En la deliberació dels casos de Junqueras i Romeva es detalla que  s’han abstingut els magistrats Antonio Narváez i Cándido Conde-Pumpido en ser recusats pels polítics.

Vots

Els  nou presos polítics van denunciar en distintes ocasions que el Tribunal Constitucional no resolia els seus recursos per taponar-los anar al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). Finalment, van resoldre el primer recurs l'abril passat, en què la majoria desestimava l’empara a l’exconseller Jordi Turull. Els magistrats Xiol i Balaguer ja van expressar, en un vot particular, que l’exconseller Jordi Turull, condemnat a 12 anys de presó per sedició,  va tenir una condemna “desproporcionada” per part de l’alt tribunal espanyol, i confrontaven directament els seus arguments amb els de la resta del tribunal que va desestimar el recurs de Turull i que donava per bona la sentència del Tribunal Suprem. La mateixa votació es va repetir amb l’exconseller Josep Rull, el maig del 2021, i al juny va donar la resposta negativa als llavors president d’Òmnium, Jordi Cuixart, i el de l’ANC, Jordi Sànchez.

En concret,  en el cas de Turull els dos magistrats consideraven que el Tribunal Constitucional "hauria d'haver estimat el seu recurs d'empara per vulneració del dret a la legalitat sancionadora, en relació amb els drets a la llibertat personal, a la llibertat ideològica  i de reunió. En canvi, la sentència del TC rebutjava totes i cada una de les queixes del recurrent referides a la vulneració dels seus drets fonamentals. El TC afirmava que no s'ha donat un "tracte pejoratiu a les defenses", ja que el que denuncia Turull en el seu recurs "manca de rellevància per a la fixació dels fets, en els quals se sustenta la condemna del recurrent, per la qual cosa resulten manifestament insuficients per fundar l'existència d'un suposat tracte desfavorable"

En el cas dels Jordis, els dos magistrats del vot particular afirmaven que s'ha donat una resposta penal "severa" davant de l'exercici del dret fonamental de reunió i s'ha provocat "un indesitjat efecte de desànim a ells". Afegeien que s'hauria pogut fer un judici diferent, "més d'acord amb una interpretació evolucionada i concordant amb la del Tribunal Europeu de Drets Humans". El  tribunal  d'Estrasburg ja  va admetre a tràmit els primers recursos dels catalans. Un dret clau que reivindiquen és la vulneració al jutge predeterminat per la llei, ja que sostenen que els havia de jutjar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i no el Suprem. A l'estiu passat, el govern espanyol va indultar els nou presos polítics.