El ple del Tribunal Constitucional ha desestimat part del Pla estratègic d'acció exterior i de relacions amb la Unió Europea 2019-2022 de la Generalitat de Catalunya. El TC acaba de resoldre parcialment el recurs interposat pel govern espanyol contra l'acord del Govern de la Generalitat del 25 de juny del 2019. 

La sentència considera que diversos punts del pla infringeixen la Constitució i l'Estatut d'Autonomia de Catalunya perquè "vulneren les competències estatals i no s'ajusten a les estatutàriament assumides per la Generalitat".

El Tribunal recorda que "l'acció exterior de les comunitats autònomes no envaeix la competència estatal en matèria de relacions internacionals (art. 149.1.3 CE) quan compleix dos requisits: un, que les activitats amb projecció exterior se cenyeixin a l'àmbit de les seves competències atribuïdes estatutàriament; i dos, que l'exercici amb projecció exterior de tals atribucions respecti la competència estatal de relacions internacionals, de manera que no presenti la comunitat autònoma com un subjecte de dret internacional ni comprometi la unitat i coherència de la política exterior articulada pel Govern de l'Estat".

El ple, segons la resolució, ha vist que el pla obvia aquestes dues condicions necessàries i considera que diversos punts del pla d'acció exterior són inconstitucionals i nuls. 

Quins són els punts inconstitucionals?

Entre altres punts, el TC veu que alguns ignoren l'àmbit competencial reservat a l'Estat per l'article 149.1 de la Constitució espanyola. Són aquells que fan referència a la "consolidació i enfortiment de vincles amb el cos diplomàtic i consular" i al "manteniment de relacions estretes, regulars i fluides amb el conjunt del cos consular establert a Barcelona"; la "participació proactiva en els fòrums multilaterals de màxim interès"; o la "posada en marxa del Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya".

D'altra banda, el tribunal de garanties entén que els punts relatius a serveis ferroviaris i internacionalització de transports, sistema portuari i aeroports de Catalunya són inconstitucionals perquè infringeixen les competències en aquest àmbit reservades per a l'Estat, si bé no els declara nuls en la mesura que són aplicables als ports i aeroports de titularitat d'altres administracions públiques diferents de l'Estat.

Pel que fa als apartats relatius a infraestructures digitals i xarxes digitals, els magistrats consideren que envaeixen les competències estatals en matèria de telecomunicacions i règim general de les comunicacions.

No obstant això, el Constitucional sí que considera que són constitucionals altres punts de l'acord impugnats pel govern espanyol, com ara les referències a "Catalunya com a actor reconegut al món, de l'objectiu estratègic 1.2, i les al·lusions a països, governs i acords que apareixen en diversos punts del pla". La sentència assenyala que si s'interpreten com que no impliquen "atribució de subjectivitat internacional a aquesta comunitat autònoma", no són inconstitucionals.