El ple del tribunal de garanties ha analitzat aquest dijous una ponència redactada pel conservador Enrique Arnaldo, que proposava declarar inconstitucional els mecanismes que el govern espanyol havia utilitzat per mantenir les restriccions durant l'última etapa de pandèmia, fora del marc de l'estat d'alarma. El Tribunal Constitucional ha decidit anul·lar la reforma del govern espanyol que el 2020 va posar en mans dels tribunals superiors de justícia a les restriccions sanitàries de les diferents comunitats autònomes, que va permetre mantenir les restriccions en el darrer tram de la pandèmia. La decisió s'ha pres amb set vots a favor i quatre en contra, que ha permès tirar endavant la ponència presentada per Arnaldo. La sentència de la cort de garanties comptarà amb els vots particulars de magistrats del sector progressista del ple: María Luisa Balaguer, Ramón Sáez, Inmaculada Montalbán i Cándido Conde-Pumpido. La sentència aprecia que l'autorització judicial de les mesures sanitàries d'abast general no tenen el suport en cap llei substantiva, i, per tant, provoca una confusió entre les funcions pròpies del poder executiu i les dels tribunals de justícia, que menyscaba tant la potestat reglamentària com la independència i reserva de jurisdicció del poder judicial, contradient així el principi constitucional de separació de poders, consubstancial a l'Estat social i democràtic de Dret.

És la primera qüestió d'inconstitucionalitat que presenta el Tribunal Superior de Justícia d'Aragó sobre les mesures del govern espanyol en el marc de la pandèmia que ha acabat prosperant fins a aconseguir una sentència. L'executiu aragonès ha perseguit al govern espanyol per la gestió de la pandèmia des de 2020, en aquesta ocasió la seva finalitat era posar en marxa la reforma perquè els tribunals superiors de justícia s'encarreguessin d'analitzar les mesures i restriccions de les autoritats sanitàries de cada comunitat. Aquesta condemna se suma a les que el govern de Pedro Sánchez ha rebut anteriorment per les normes aplicades durant la pandèmia de la covid, en el que va de 2022, s'ha declarat la inconstitucionalitat dels dos estats d'alarma imposats al llarg de 2020. Pel que fa al primer, el tribunal va determinar que les fortes restriccions imposades a la població haurien d'haver estat justificades sota el paraigua de l'estat d'excepció i no només de l'estat d'alarma. 

El procés d'anul·lació 

Aquesta decisió del Tribunal Constitucional arriba gràcies a una consulta d'inconstitucionalitat plantejada per la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia d'Aragó. Segons denuncien els magistrats aragonesos, el paper que el TSJ com a validador de restriccions suposa "col·locar als tribunals en una posició d'Administració col·laboradora, amb la dificultat que això suposa si amb posterioritat es produeix un recurs el qual es presentaria davant el tribunal enfrontant-se a una decisió ja confirmada per aquest, la qual cosa fa una falsa impressió de conformitat a la legalitat". Aquest recurs va caure en mans del magistrat conservador Enrique Arnaldo, que ha estat l'encarregat de redactar la ponència que el Constitucional ha portat a debat aquest dijous.

La pretensió de la ponència a debat és que totes les restriccions que el govern de coalició PSOE-Podemos per a gestionar la pandèmia en el seu tram final, vulneren la independència del poder judicial, en encomanar-li funcions al Tlribunal Superior de Justícia  que no li pertoquen, i, per tant, es tradueix a governar als ciutadans en la seva vida diària. Dins d'aquestes restriccions es fa referència a les relacionades amb la mobilitat, el dret de reunió, els horaris d'hostaleria i, fins i tot, la imposició de passaports covid, que segons denuncia s'haurien adoptat de manera aliena a la Carta Magna. La sentència afegeix que aquesta inconstitucional commixtió de potestats infringeix també el principi d'eficàcia de l'actuació administrativa i limita o dificulta l'exigència de responsabilitats polítiques i jurídiques al poder executiu en relació amb les seves disposicions sanitàries generals per a la protecció de la salut pública, en detriment del principi de responsabilitat dels poders públics, consagrat en l'art.