Josep Costa continua insistint en la batalla judicial contra l’estructura judicial espanyola. En la reunió d’aquest dimarts, el tribunal de garanties constitucionals ha estimat el recurs de súplica que va presentar l’exvicepresident del Parlament de Catalunya contra una interlocutòria del mateix tribunal del maig passat en què va rebutjar per extemporànies les recusacions promogudes contra el president del TC, Cándido Conde-Pumpido, i els magistrats Ricardo Enríquez i Juan Carlos Campo. Ara queda pendent que el TC resolgui si admet o no a tràmit la súplica de les recusacions i, per tant, si es pot apartar el president i els dos magistrats anteriorment citats, els tres pertanyents al bàndol progressista —ara majoritari—.

Un cop es decideixi sobre la recusació de Conde-Pumpido, Enríquez i Campo, el TC haurà de resoldre el recurs presentat per Costa contra la seva detenció ordenada per la magistrada instructora Maria Eugènia Alegret en la causa per desobediència contra la Mesa del Parlament de Catalunya presidida llavors per Roger Torrent. Costa n’era el vicepresident. La magistrada va ordenar la detenció de Costa per obligar-lo anar a declarar als jutjats i atenent que no s’havia presentat a la citació judicial. En el judici contra la Mesa, Costa, que es defensava a si mateix, va abandonar la sala i va plantar el TSJC, malgrat que el tribunal va optar per mantenir la vista oral. Llavors Costa va assegurar que no reconeixia la legitimitat dels jutges.

En qualsevol cas, en la resolució del 9 de maig de 2023, el TC va rebutjar les recusacions perquè havien transcorregut “en excés” el termini de deu dies contemplats a la llei des del moment en què el promotor va saber que els tres magistrats formaven part de la Sala Primera del Tribunal. Per això va concloure que eren extemporànies. Per explicar el cas en qüestió, s’ha d’anar al 27 d’octubre de 2021. Aquell dia Costa va ser detingut pels Mossos d'Esquadra per ordre concret de la instructora de la causa. Després d’aquell arrestat per part de la policia catalana, Costa va presentar un recurs d’empara davant del Tribunal Constitucional que va ser admès a tràmit. Un cop es va donar a conèixer la magistrada ponent del TC, Concepción Espejel, l’exvicepresident i també advocat va interposar una recusació contra els magistrats Conde-Pumpido, Enríquez i Campo.

La ponent de la recusació contra els tres magistrats progressistes és la magistrada conservadora, propera al Partit Popular, Concepción Espejel. La seva proximitat als postulats del PP la va obligar a apartar-se dels judicis de la trama Gürtel, la causa que va condemnar els populars per finançament il·legal. Se la situa en el bàndol ideològic contrari a l’independentisme dins del Tribunal Constitucional i també contrària a la majoria progressista actual, presidida per Conde-Pumpido.