El Tribunal Constitucional (TC) ha anul·lat el decret llei de mesures urgents per millorar l'accés a l'habitatge impulsat el 2019 pel Govern, que obligava a grans tenidors a oferir lloguer social a les persones vulnerables que ocupin il·legalment un habitatge.

Fonts jurídiques han informat a Efe que el Ple del tribunal de garanties ha declarat per unanimitat la inconstitucionalitat del decret d'habitatge de Catalunya, que va ser recorregut per més de 50 diputats del PP al Congrés, en una sentència que té efecte immediat.

El principal argument té a veure amb una qüestió formal per la insuficiència de la via legal utilitzada, això és per haver-se aprovat per decret i no per llei. Segons les fonts, el tribunal va plantejar-se la possibilitat d'ajornar aquesta sentència per evitar problemes en plena campanya electoral, que comença aquesta mitjanit, però finalment es va acordar la seva resolució.

El PP va presentar aquest recurs en considerar que el decret llei aprovat pel Govern vulnera el dret a la propietat privada i no respecta un dret fonamental que s'aplica a tota Espanya. "No permetrem que Catalunya es converteixi en una espècie de paradís 'ocupa' inèdit a la resta d'Europa, i alhora en un infern tant per als propietaris com per a aquelles famílies que no ocupen cap pis, que no tiren cap porta sinó que esperen pacientment en les llistes d'espera d'habitatge social", va assegurar al juny passat el líder del PPC, Alejandro Fernández.

El posicionament del Consell de Garanties Estatutàries 

Mesos abans, el Consell de Garanties Estatutàries va considerar inconstitucional aquesta normativa, en un dictamen emès a requeriment de Cs, després que el Parlament donés llum verda al decret de llei impulsat per l'executiu català. El Consell de Garanties Estatutàries va considerar "irracional" i arbitrari" alguns dels preceptes del decret llei, ja que defineix com a "habitatge buit" el que està ocupat il·legalment i obliga el seu propietari a oferir un lloguer social abans d'iniciar una demanda judicial per recuperar-la.

El Consell de Garanties, un òrgan consultiu els dictàmens del qual no són vinculants, va basar la seva conclusió en què la "ocupació il·legal" d'un habitatge no suposa a la pràctica "un títol d'accés a la possessió" i que l'obligació d'oferir un lloguer social comportaria imposar un "contracte forçós".

"Sembla que el legislador ha volgut evitar que puguin ser desnonats els ocupants d'habitatges sense títol habilitant que no tenen una alternativa residencial. I per aconseguir-ho opta per convertir el que inicialment era una privació il·legítima de la possessió en una relació d'arrendament d'una durada mínima igual a la prevista en la legislació d'arrendaments urbans", va alertar el Consell.

Per aquest motiu, el Consell de Garanties va advertir que establir sancions i multes per la falta d'una oferta de lloguer social, prèvia a la interposició d'una demanda judicial per recuperar l'habitatge ocupat, podria considerar-se una "restricció" o un "fre" que "obstaculitza indegudament" el procés judicial per recuperar la possessió "il·legalment perduda". 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat