Les causes catalanes tornen al tribunal de garanties. El Tribunal Constitucional (TC) analitzarà en una reunió convocada el pròxim dilluns, 12 de setembre, el recurs d’empara que va presentar l’exdiputat de la CUP Pau Juvillà contra l'acord pel qual se li va retirar l'escó del Parlament, el febrer passat, arran de la condemna de sis mesos d'inhabilitació per no haver retirat uns llaços grocs pels presos polítics del seu despatx de la Paeria de Lleida quan era regidor, dictada pel TSJC. Segons ha informat aquest dimecres el tribunal, la sala segona ha inclòs en l’ordre del dia de la seva reunió resoldre el recurs de Juvillà contra l'acord del 3 de febrer que va firmar la llavors secretària general de la Cambra, Esther Andreu, que va dimitir pel cas del seu fill uixer. El ponent assignat de la resolució és el magistrat Enrique Arnaldo Alcubilla.
En plena tempesta entre el Poder Judicial i el govern espanyol per la renovació de quatre magistrats del TC amb el mandat caducat, el president d’aquest tribunal de garanties, Pedro González-Trevijano (que és un dels pendents de renovar juntament amb Antonio Narváez, Santiago Martínez i el vicepresident, Juan Antonio Xiol), ha convocat el ple i les reunions de les sales primera i segona per la setmana vinent. Ell govern de Pedro Sánchez va fixar el pròxim 13 de setembre com a data límit perquè el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) nomeni els seus dos candidats al TC, acció que està bloquejada. Y el president del TC ha convocat per aquesta mateixa data el ple. Aquest dimecres s’ha fet públic l’ordre del dia del ple i de les dues sales, i el ple debatrà si s’admet a tràmit els recursos del PP i Cs contra les dues normes catalans que eviten l’aplicació del 25% de castellà a les aules, com exigia el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que també va portar el decret llei 6/2022 i la llei 8/2022 al TC.
La causa al Parlament
En el cas de Juvillà, l'acord que ha impugnat la defensa de l'exdiputat cupaire ordenava als funcionaris del Parlament complir amb la resolució de la Junta Electoral Central (JEC), que establia que se li havia de suspendre el seu escó en comptar amb una condemna per sentència no ferma del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Els partits de la dreta van forçar aquest acord. En el recurs, Juvillà va argumentar que s'han vulnerat tres drets fonamentals: de participació política, de presumpció d'innocència i de llibertat d'expressió.
El cupaire, que poc després de dimitir va anunciar que patia un càncer, va assegurar que usarà totes les vies per denunciar l'atac a la sobirania del Parlament. Fonts de la CUP van indicar que hi ha jurisprudència "favorable" i que, a més, representa un pas previ per anar al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).
Precisament, el cas del diputat canari Alberto Rodríguez, a qui la presidenta del Congrés va retirar el seu escó, a instàncies del Suprem, és un cas similar al de l’exdiputat català i que el TC ha considerat que ha d’analitzar perquè és un tema de transcendència.
Paral·lelament, la sala segona del TC també ha admès de resoldre per providència el recurs del grup parlamentari de Cs contra els acords de la mesa del Parlament del 25 i 26 de març de 2021, sobre la delegació del vot del diputat de Junts i exconseller Lluís Puig Gordi, de la qual el tribunal ja els va anul·lar a petició del PSC. La ponent és la magistrada Concepción Espejel.