El Tribunal Constitucional ha notificat avui a la defensa del president Quim Torra l'admissió a tràmit del recurs d'empara presentat contra la seva inhabilitació pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, confirmada posteriorment pel Tribunal Suprem.

L'alt tribunal espanyol havia refusat el mes de gener la petició de mesures cautelars presentades pel president Torra després d'haver estat inhabilitat, però ara ha decidit, en canvi, admetre el recurs d'empara presentat.

Justament avui el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha conclòs que el president Quim Torra va actuar amb finalitats "partidistes" i de forma "il·legal" en penjar al balcó del Palau de la Generalitat una pancarta pro presos amb un llaç groc, ja que era contrària a la "neutralitat institucional".

 

 

Com que Torra no va retirar la pancarta en el termini ordenat pel TSJC, la sala contenciosa administrativa el va denunciar davant la sala penal de l'alt tribunal català, que va obrir un segon procediment contra el president català per un delicte de desobediència, cosa que li va costar la inhabilitació per desoir la Junta Electoral en període electoral de les generals del 28 d'abril del 2019.

Aquest nou tràmit no impedeix a la defensa del president, els advocats Gonzalo Boye i Isabel Elbal, d'acudir al Tribunal Europeu dels Drets Humans d'Estrasburg en relació amb les mesures cautelars refusades el gener pel TC espanyol. El recurs al tribunal europeu es presentarà aquestes pròximes setmanes.

 

 

L'admissió del recurs a finals d'abril del 2021, set mesos després de la sentència ferma del Tribunal Suprem, és "una demostració més de l'aberrant procés polític amb què l'estat espanyol vol reprimir l'anhel de llibertat i democràcia dels catalans" diu la defensa de Torra en un comunicat.

"Els tribunals espanyols són ràpids quan els interessa i lents quan els convé. Quan es tracta d'independentistes catalans, no administra justícia sinó una venjança malaltissa per aturar la revolució democràtica que culminarà inevitablement en la independència de Catalunya i la constitució d'una República Catalana plenament democràtica", afegeix.