El PSOE va acordar el passat mes maig amb Junts recuperar per a Catalunya la gestió integral dels funcionaris d'administració local amb habilitació estatal, és a dir, els secretaris, interventors i tresorers municipals. També ERC va pactar amb el PSC impulsar aquest tema al Congrés, i va incorporar aquest acord en el tercer suplement de crèdit que va haver d'aprovar l'any passat el Govern de Salvador Illa arran de la incapacitat per disposar de pressupostos. Es tracta d'una competència que el govern de Mariano Rajoy va recuperar per a l'Estat el 2013 amb la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local; i que el País Basc ja ha restituït en el marc de les seves competències. Aquest dijous, però, el Tribunal Constitucional ha comunicat que admet a tràmit un recurs presentat pel grup parlamentari popular en contra d'aquesta cessió.
Els diputats del grup popular que van presentar el recurs d'inconstitucionalitat van argumentar que el precepte podia infringir l'ordre constitucional de distribució de competències, els mecanismes de cessió transferència competencial i el principi de proscripció de l'arbitrarietat dels poders públics; a més consideren que la disposició podria ser contrària al dret a la igualtat en l'accés als càrrecs públics que contempla la Constitució; i que vulnera la urgent necessitat que justificaria el procediment pel qual es va incorporar la cessió de la competència a Catalunya. Aquesta mesura es va aprovar el desembre del 2025 a través d'una disposició final d'un decret de mesures urgents per afavorir l'activitat inversora de les entitats locals i les comunitats autònomes. Amb aquesta disposició es va introduir el canvi a la Llei Reguladora de les Bases de Règim Local.
Dèficit greu de funcionaris
Catalunya pateix un dèficit en secretaris, interventors i tresorers municipals que ha provocat que un 60% de les places estiguin vacants o en situació d'interinitat. En concret, segons dades de juny de l'any passat en què es va acordar el traspàs, dels 1.583 llocs reservats a funcionaris d'habilitació estatal a Catalunya, 666 estaven ocupats per un nomenament accidental o interí, mentre que 178 llocs no estaven coberts amb cap mena de nomenament. Això genera un greu perjudici en el funcionament dels consistoris, atès que impossibilita convocatòries de plens, causa retards en els tràmits o, fins i tot, pot provocar problemes per pagar les nòmines del personal. Aquesta situació afecta especialment municipis de la demarcació de Lleida.
Precisament, la comissió bilateral Generalitat-Estat que es va celebrar el gener del 2025 ja va preveure que Catalunya pogués participar directament en la gestió de la convocatòria pública d'aquests funcionaris. El Govern de la Generalitat va fer el mes de juny una convocatòria per a la provisió de 218 places de les 1.000 que s'havien activat a l'Estat. En una nota de premsa, el Govern va comunicar que el curs selectiu es desenvoluparia a l'Escola d'Administració Pública, la qual cosa havia de permetre dotar de forma definitiva un total de 218 places per als municipis catalans abans d'acabar l'any per ajudar a "pal·liar de forma progressiva l'actual manca d'interventors, secretaris o tresorers, llocs claus en l'administració local".