'Ho tornarem a fer' és aquests dies la proclama estrella de l'independentisme per combatre la sentència del Suprem. Ara bé, la connotació no és la mateixa expressada per la societat civil que pels membres del Govern i del Parlament. La reacció de la ciutadania ha estat immediata, amb l'activació d'un pols sostingut de mobilitzacions que durarà dies. Més enllà de declaracions públiques contundents, la resposta institucional està sent extremadament continguda pel que fa a les accions concretes. L'amenaça constant d'un 155 i els nous advertiments del TC -personalitzats- representen una cotilla i tornen a ser l'enèsim motiu de controvèrsia entre els partits independentistes. 

Després de setmanes de converses i discussions, a Palau s'imposa el criteri de no posar en risc l'autogovern i evitar com sigui una intervenció de la Generalitat com la que fa dos anys va sacsejar les institucions catalanes. La premissa és que cal calcular i mesurar els passos per no donar arguments per a un nou 155. 

En aquestes condicions s'arriba al ple d'aquest dijous, que inicialment s'havia projectat com el moment en que les forces independentistes i els comuns coordinarien una resposta a la sentència el més àmplia possible. Una resposta que s'havia de segellar en una votació solemne que refermés el dret a l'autodeterminació i que comptés amb el suport del 56% del Parlament: els 68 diputats de Junts per Catalunya, ERC i la CUP i els 8 de Catalunya en Comú. Segons expliquen fonts coneixedores de les negociacions a ElNacional.cat, "hi ha una consciència clara que cal un acord", però "no serà aquest dijous perquè no dóna temps". Altres implicats asseguren ser "optimistes". 

Finalment s'ha optat per un format més descafeïnat, en contra del que demanava la CUP i també alguns membres de JxCat pròxims al president partidaris d'endinsar-se en el camí de la desobediència. En comptes d'un ple específic per reaccionar a la sentència, el Govern ha acabat decantant-se per una compareixença de Quim Torra. El canvi no és menor perquè, amb el reglament a la mà, implica que la sessió serà únicament declarativa i que no s'hi podran incloure votacions de textos amb efectes jurídics. 

Cal fer aquí una apreciació. La DUI d'octubre de 2017 només es va llegir i tampoc no es va votar. I tot i així les condemnes per als protagonistes i responsables d'aquella acció van dels 9 als 13 anys de presó. 

Amb tot, diverses fonts apunten a aquest diari que s'està treballant per poder consensuar un document conjunt que podria votar-se al ple ordinari que ja hi ha convocat per la setmana vinent. Fins i tot hi ha qui no descarta alguna sorpresa d'última hora durant el ple d'aquest dijous. 

Els equilibris

La situació és enverinada, com s'ha evidenciat amb el conflicte entre els CDR i el propi Govern de la Generalitat per l'actuació contundent dels Mossos d'Esquadra. Una polèmica que segur que serà protagonista durant les intervencions dels grups de l'oposició. Durant la seva compareixença, el conseller Miquel Buch ha assenyalat que "no estem donant cap motiu perquè s'apliqui la llei de Seguretat Nacional". La declaració exemplifica com d'estret és el marge que els poders de l'Estat estan deixant a les institucions catalanes. 

Aquest mateix dimecres, la vigília del ple, el Tribunal Constitucional ha tornat a suspendre els apartats que feien referència a l'autodeterminació i la desobediència institucional. Però no només això, a més adverteix directament el president de la Generalitat, el vicepresident, els consellers, el president del Parlament i la resta de membres de la Mesa de les possibles conseqüències penals derivades de l'incompliment d'aquesta suspensió. Se'ls comunica que tenen l'obligació d'impedir qualsevol iniciativa que suposi ignorar la suspensió acordada. Per exemple, tornar a votar una resolució reafirmant l'autodeterminació. La decisió del TC els serà comunicada personalment. Això vol dir que coincidint amb el ple, podria presentar-se al Parlament el secretari judicial del TSJC amb les notificacions. 

Fins ara, les decisions que ha adoptat el Govern per reaccionar a les condemnes del Suprem contra els líders independentistes han estat suspendre l'agenda de president i consellers, enviar cartes denunciant la situació a tots els presidents i primers ministres europeus i al G-20, una gira del conseller d'Exteriors i la sol·licitud d'una reunió urgent a Pedro Sánchez i al rei Felip VI.