El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, no pot taponar l’escàndol del CatalanGate  davant les informacions contradictòries publicades avui sobre l’espionatge massiu de polítics, activistes i advocats independentistes catalans. Per una banda, el Centre Nacional de Inteligencia (CNI) ha admès que va usar el programa israelià Pegasus, propietat de l’empresa NSO, per espiar polítics catalans del 2017 al 2020, i especialment per detenir el president Carles Puigdemont, segons informa el diari El País. En la informació, el CNI, que té prohibit fer pública la seva actuació, ha negat un seguiment massiu a independentistes catalans i ha assegurat que tot va ser amb autorització judicial. Per altra banda, un altre mitjà madrileny i contrari al PSOE, El Español, ha assegurat que magistrats del Tribunal Suprem han negat haver autoritzat un espionatge massiu, com el realitzat a Catalunya els darrers anys. Finalment,  El Periódico, situa la compra d’un dispositiu espia que va derivar en Pegasus a la policia patriòtica del PP i del comissari José Manuel Villarejo el 2014 i que s’hauria seguit en l’actualitat. Arguments, tots ells, sense proves que no han servit de tallafocs.

Tampoc ha servit l'estratègia de la ministra de Defensa, Margarita Robles, en la seva compareixença al Senat d’aquest dimarts a la tarda, en usar un to desafiant, posant en dubte la investigació del grup Citizen Lab, de la universitat de Toronto, i amenaçant als independentistes que “la denúncia falsa és delicte”. I mentrestant, Sánchez manté el seu mutisme. En la seva intervenció, la ministra Robles ha acusat els polítics independentistes catalans de fer servir aquest cas d’espionatge de forma “teledirigida” i els ha convidat a anar als tribunals, ja que “el jutge és l’únic que pot determinar què és delicte”. El cert és que la querella dels dos càrrecs republicans de fa dos anys a Barcelona és la primera presentada al jutjat i ara s’espera que ho facin la majoria dels espiats, que a més, tenen la prova de la investigació canadenca i del The New Yorker, també menyspreat per Robles dient “no sé qui és aquest mitjà”.

Al jutjat

Per la seva part, el Govern ha pujat el seu nivell d’exigència perquè Sánchez doni explicacions i aclareixi amb proves fefaents que el CNI no està al darrere d’aquest seguiment indiscriminat a opositors polítics, i si s'ha fet amb autorització judicial, que es mostri. Una nova iniciativa és que el Parlament es personarà en la denúncia que presentaran els diputats catalans afectats per Pegasus. Inicialment, es presentarà una denúncia al jutjat de guàrdia, el qual  segurament la derivarà al jutjat d’instrucció 32 de Barcelona, ja que des del setembre de 2020 té una causa oberta per les querelles presentades per l’expresident del Parlament i conseller d’Empresa, Roger Torrent, i l’exdiputat Ernest Maragall, en ser alertats d’haver estat infectats pel programari israelià. Hi ha juristes que defensen que les denúncies  d’afectats a tot l’Estat espanyol s’han d’aglutinar al jutjat de Barcelona que ja instrueix la causa, tot i que fins ara amb pocs resultats, ja que la comissió rogatòria a Israel  perquè demani informació a l’empresa NSO, se espera des de l’octubre de 2020 que sigui resposta.

Cas Volhov

I contra les crítiques de Robles, els afectats poden mostrar-li una prova del cas Volhov, on dos dels investigats l’exdirigent de Convergència David Madí i l’exregidor d’ERC Xavier Vendrell, van ser espiats alhora per la Guàrdia Civil amb autorització judicial, i a través de Pegasus sense  saber, per ara, qui va donar l'ordre. També hi ha proves de missatges de WhatsApps intervinguts als investigats, de l’entorn independentista català, per ordre del titular del jutjat d’instrucció 1 de Barcelona, en els quals se’ls alerta l'any 2020 que han detectat que tenen virus maliciosos i que facin unes proves i aportin el seu aparell a Citizen Lab. Res antic ni repetitiu, com ha insinuat Robles.

A qui han espiat?

Així, en un intent de tallafocs contra el CatalanGate avui, de forma excepcional, s’ha publicat que el CNI ha admès que va utilitzar el programa d'espionatge israelià Pegasus, que només poden adquirir governs, per espiar persones de l'entorn independentista català, ara bé, ha subratllat que ho va fer sempre de manera individualitzada i amb autorització judicial, segons publica El País. Fonts del servei d'intel·ligència espanyol no revelen ni a qui van espiar ni quan. Només detallen que tenien un mòbil intervingut d’un dels acompanyants del president Puigdemont i per això el van poder detenir a Alemanya per fer-lo tornar a l’Estat espanyol, sense èxit. A més, posen en qüestió la investigació de Citizen Lab que va destapar el presumpte espionatge a almenys 65 independentistes amb Pegasus. Asseguren, en canvi, que molts dels que figuren a la llista no van ser espiats mai pel centre. No obstant això, no s’aporta cap prova.

La informació  d’El Español  també  vol ser contundent i ha assegurat que diversos magistrats del Tribunal Suprem (TS) que han tingut al seu càrrec el control previ de les sol·licituds del servei d'intel·ligència per intervenir comunicacions o entrar en domicilis. "El CNI mai ens ha sol·licitat autorització per interceptar les comunicacions", indiquen. "El CNI mai ha sol·licitat autorització per interceptar les comunicacions de més de tres o quatre persones en la mateixa petició. No hi ha hagut mai una sol·licitud massiva", assegura un dels anomenats jutges del CNI que fa molts anys que treballa en aquesta funció. És més, el magistrat contactat pel citat digital afegeix: "Si haguéssim rebut aquesta petició, no l'hauríem autoritzat".

 Massiu a l’Audiència Nacional

Les investigacions massives i prospectives, però, existeixen a l’Estat espanyol i contra la dissidència política. Una prova evident és la investigació que té oberta des del 2017 el jutge Manuel Garcia Castellón, titular del jutjat central instrucció 6 de l’Audiència Nacional i membre de la conservadora Asociación Profesional de la Magistratura. Segons fonts policials, Garcia Castellón manté una investigació contra un nombre elevat d'independentistes catalans, i segurament amb els telèfons intervinguts (pel programa SITEL) perquè la causa continua secreta,  pel que qualifiquen el desafiament independentista català i les grans mobilitzacions de Tsunami Democràtic, especialment a l’aeroport del Prat i a la Jonquera, l’octubre de 2019 contra la sentència  del Suprem als líders catalans.

Universitat de Barcelona

 A més de les accions judicials contra el CatalanGate, també es realitzen accions de rebuig a Catalunya. La Universitat de Barcelona ha convocat aquest divendres, a les 12 del migdia, un acte per denunciar “l’aberrant vulneració de drets humans” que suposa l’espionatge fet amb els programes Pegasus i Candiru entre el 2017 i el 2021. S’avança que en aquest acte es comptarà amb la participació dels advocats que presentaran querelles i per entitats de defensa de drets humans i associacions de juristes.