La periodista Bea Talegón li ha pres la mida al periodista Manel Manchón aquest dilluns a Estat de Gràcia, de Catalunya Ràdio, a propòsit d’un article d’ell a Crònica Global, la sucursal catalana d’El Español, on assenyala periodistes i intel·lectuals espanyols “que, conscients o de forma tangencial, han acabat apuntalant les tesis de l’independentisme”. Els titlla de “còmplices”.

A més d'ella, anomena també Suso de Toro, Ernesto Ekaizer, Ramón Cotarelo, Antón Losada, Elpidio Silva i Jorge Vestrynge, als quals acusa de trencar “el consens sobre la situació a Catalunya”, que descriu així: “És el Govern català qui es va saltar les lleis, tot obligant l'Executiu de Rajoy a prendre mesures”.

A la ràdio ha amorosit l'explicació, però. Que vol obrir el debat amb “persones que des de fora de Catalunya es manifesten sobre el procés”, avisant-los que “la seva voluntat d’anar contra el PP o el bipartidisme, des de visions més o menys d’esquerra, acaba afavorint l’independentisme”. Per Manchón, aquests noms “es troben [a Catalunya] sense cap mena de cotilla per dir coses com ara que Espanya no és una democràcia, que estem en ple franquisme... i a mi em semblava necessari explicar-ho”.

Talegón no estava per romanços i li ha preguntat si era una peça informativa, com li semblava a ella, o una d'opinió.

—És una peça informativa interpretada —ha dit ell, abans de fer-se un embolic provant de repetir un altre cop “la idea” del seu article.

Talegón no l’ha deixat anar i li ha repreguntat per què, com manen els cànons del periodisme, no havia trucat a algun dels quals assenyala “per saber per què les seves veus, ara mateix, no se senten als mitjans espanyols”. Manchón no ha respost.

Ella l'hi ha explicat així: als esmentats els han despatxat de col·laborar als mitjans on treballaven “fins que el tema català surti de l’agenda”. I ha reblat: “Així és com es genera uniformitat en el missatge”. Per a la periodista madrilenya, el que Manchón descriu com a “consens sobre Catalunya” és “censura”.

—Si així fos, hi estic en contra —ha dit ell.

—Bé, l'hi estic confirmant. Si vostè vol fer periodisme d’informació l’invito que ho investigui. Ens han fet fora precisament per això que vostè diu, per fer l’efecte que tots els tertulians i columnistes d’Espanya tenen una visió uniforme de la qüestió —ha explicat ella.

—Això seria una altra peça...

—Doncs el convido que l’escrigui. Però el que vostè diu no és cert. No és cert que els mitjans siguin unànimes sinó que, forçosament, a través de la censura, no permeten que veus com la meva, la de Ramón Cotarelo, la de Suso [de Toro] [...] puguem exercir el nostre dret a la llibertat d’expressió i al mateix temps la nostra feina com a periodistes.

Talegón, que col·labora setmanalment a El Nacional, ha afegit que als mitjans catalans “mai ens han dit què hem de dir, com sí que ens ha passat en mitjans espanyols. I això vostè no ho diu”.

—No... Això és una altra peça a la qual vostè m’invita i em sembla molt interessant de fer.

Ella l’ha tornat a posar en un altre atzucac en preguntar-li directament.

—M’agradaria saber per què vostè considera que jo apuntalo l’independentisme. Perquè [sempre] he dit clarament que no soc independentista sinó defensora de la llibertat d’expressió.

Manchón ha fugit d’estudi.

—L’exageració és el que és criticable. [...] Si entre tots ajudem a moderar més i a aclarir el problema que tenim a Catalunya en sortirem tots beneficiats. Si el que fem és exagerar de manera contínua ens fem un servei ben galdós entre tots.

El que indigna el periodista de Crónica Global és que hi hagi mitjans catalans que “deixen que diguin el que vulguin dues persones com Cotarelo o Suso de Toro, que venen de l’esquerra i que al sobiranisme li van molt bé per dir que Espanya no val res”.

Roger de Gràcia, el conductor del programa, li ha dit que aquesta varietat no es podia trobar a TVE, per exemple.

—Mira el que et diré —ha replicat Manchón. Si per exemple ara a TVE, als debats, tu dius que hi poses una veu catalana que estigui a favor d’aquest procés i acaben trucant a algú que diu que hem d’anar sense cap mirament, que és una qüestió absolutament democràtica perquè Espanya no és democràtica... tampoc m’agradarà gaire, saps?

—Per què no? —ha preguntat Roger de Gràcia—. Si a TV3 es convida algú que diu que la policia [l’1-O] va actuar proporcionalment i se li dona veu. És el mateix però a l’inrevés.

—El que hem de criticar és que es busquin els extrems. Perquè si busquem els extrems, no trobarem solucions —ha dit defensant-se Manchón.

Talegón ha tornat al debat per explicar a Manchón què en pensa, ella. “Les frases [dels "còmplices"] que se citen a l’article [...] posen el focus a considerar que la societat catalana té més cultura democràtica, una cultura més cívica i més implicada en defensa de la sobirania del poble. A Espanya, però, no s’entén què passa precisament perquè, d’una banda, la societat espanyola, per desgràcia, no té la mateixa cultura democràtica. [...]. No diem que vivim sota el franquisme. Diem que vivim sota el règim del 78 [...] Vostè considera que Espanya és una democràcia. Jo no”.

—Això no és opinable —ha saltat ell.

—I tant que ho és, senyor —ha dit tornant-s'hi ella. Sap què passa, senyor, que jo també soc economista, he estudiat a la London School of Economics i a la Universitat de Pekín, i sé que hi ha diverses maneres d’entendre els criteris que defineixen una democràcia. [...] En una societat on creix la desigualtat social, on hi ha una corrupció que impregna absolutament tot [...], on [...] la mateixa justícia no és independent, on el govern té la poca vergonya de trucar per telèfon al [Tribunal] Constitucional [...], quan tenim presos polítics [...], quan els mitjans de comunicació, com els han jutjats organismes internacionals, són dels menys fiables d’Europa, quan la justícia és la menys independent de tota la UE... [on] el cap de l’Estat ni tan sols està escollit pel poble a qui diu representar... Perdoni’m que li digui que per mi una democràcia és una altra cosa. Una democràcia s’assembla més al que reclamen els més de dos milions de ciutadans de Catalunya que al que reclamen els 40 milions que són aquí [a Espanya], intoxicats i mediatitzats per mitjans com el seu”.

Roger de Gràcia ha acabat preguntant a Manchón per què havia titulat amb la paraula “còmplices”.

—“Còmplices” és moderat? Segons el diccionari de l’Acadèmia de la Llengua Espanyola significa “asociado en crimen o culpa imputable”.

—És discutible —ha respost Manchón, sempre en to calmat. També té un significat d’amistat. Però assumeixo que sempre hi ha la possibilitat de titular millor.