Suspens fins al final. El govern de Pedro Sánchez ja ha posat les cartes sobre la taula amb els dos decrets d’habitatge, però encara no sap si divendres sortirà viu de la votació al Congrés. Junts, el PNB i Podemos mantenen la incògnita i converteixen la crisi de l’habitatge en el gran fil conductor de bona part de les portades d’aquest dijous. Al carrer, mentrestant, la pressió no afluixa. I a la Moncloa no sembla que li incomodi: com més creixi el cost polític de tombar els decrets, més difícil serà per als socis potencials prémer el botó vermell. El primer decret, que concentra bona part de les mesures, ja ha entrat en vigor després de publicar-se al BOE, mentre que el segon, que regula la continuïtat dels contractes i les indemnitzacions en determinats casos de no renovació, encara estava pendent de publicació aquest matí. Tots dos hauran de superar divendres la convalidació del Congrés. Junts i el PNB continuen sense anunciar el seu vot, mentre que Podemos s'ha acostat al "sí" després que el Sindicat de Llogateres donés suport als decrets i anunciés més mobilitzacions per pressionar els grups. I avui és 1 d'octubre, una data històrica a Catalunya. Potser aquesta és també una de les fotografies polítiques més significatives del quiosc d’avui: nou anys després, l’1-O resisteix en una sola portada mentre l’habitatge, els equilibris impossibles del Congrés i la pressió del carrer ocupen el centre de l’escena. Un dijous, en definitiva, de suspens parlamentari, amenaces nuclears i un avió que va estar massa a prop de convertir-se en tragèdia.
El País sintetitza perfectament aquesta espera amb un titular lateral: "Junts i Podemos es debaten entre la pressió del carrer i el seu electorat". El diari explica també com el Sindicat de Llogateres ha entrat de ple en l’agenda política. Podemos havia carregat contra la divisió de les mesures en dos textos, però el suport del moviment d’habitatge als decrets li complica ara un vot contrari. Junts, per la seva banda, es declara "decebut i preocupat" i continua estudiant una lletra petita que considera insuficient per protegir els petits propietaris i frenar els fons d’inversió. El Mundo situa aquesta batalla al capdamunt de la portada: "Sánchez apunta als propietaris i espera el 'sí' de Junts i PNB". La fotografia política és la d’un govern que ha separat les mesures en dos decrets precisament per intentar construir majories diferents. A la dreta de la portada, el diari posa el focus en els acampats de la Puerta del Sol, que reclamen que els decrets tirin endavant i preparen noves protestes. La pressió social, aquella que fa només uns dies amenaçava directament la Moncloa, es converteix ara també en una palanca perquè els grups parlamentaris s’ho pensin dues vegades abans de votar-hi en contra.
El Periódico ho formula encara més explícitament: "Sánchez pressiona Junts i Podemos amb el 'cost polític' de tombar els decrets d’habitatge". El president espanyol confia, segons el diari, en els milions d’inquilins que podrien beneficiar-se de les pròrrogues. És probablement la clau política de la jornada: després d’una setmana en què el carrer ha pressionat el govern de Sánchez, ara aquesta mateixa mobilització també pesa sobre els partits que tenen la clau del Congrés. La Vanguardia és més freda i situa la crisi en un segon escalafó a la seva portada: "El decret d’habitatge topa amb recels de Junts, PNB i Podemos". I l'Ara converteix directament la incògnita en el principal titular: "Junts manté la incògnita sobre el vot als decrets d’habitatge". La formació de Carles Puigdemont avisa que està "decebuda i preocupada", mentre Sánchez assegura que continua sent "optimista". Ningú ensenya encara totes les cartes.
Un vol que voreja la catàstrofe
Però si la política espanyola viu pendent d’una votació, el gran ensurt de les portades arriba des de l’aire. El País obre amb "Un vol a Israel voreja la catàstrofe després que un pilot apunyalés l’altre". Un avió de FlyDubai amb 174 passatgers que volava cap a Tel-Aviv va haver de fer un aterratge d’emergència a l’Aràbia Saudita després que el copilot ataqués el capità a la cabina. Passatgers i membres de la tripulació van aconseguir reduir l’agressor i recuperar el control de l’aparell. Israel investiga els fets com un possible atac terrorista, tot i que la motivació continua sota investigació.
La Vanguardia també concedeix una gran fotografia a "El vol israelià que hauria pogut acabar en tragèdia", mentre l'Ara destaca l’arribada dels passatgers a Israel i la rebuda com a herois, entre ells pel primer ministre Benjamin Netanyahu. És una d’aquelles històries que semblen escrites per a una pel·lícula: un atac dins la cabina, una caiguda brusca de l’avió, passatgers intervenint i un aterratge d’emergència. Però aquesta vegada va passar de debò.
Kaliningrad, línia vermella per a Rússia
I després hi ha l’amenaça. Rússia ha advertit per escrit l’OTAN que podria arribar a utilitzar armes nuclears si l’Aliança intentés aïllar Kaliningrad, l’enclavament rus situat entre Polònia i Lituània. L’OTAN ha confirmat haver rebut el document i Mark Rutte ha respost reclamant a Moscou que abandoni una retòrica nuclear que considera "absolutament injustificada".
El Mundo ho porta amb contundència: "Rússia amenaça per carta l’OTAN amb utilitzar les seves 'armes nuclears'". El País, en canvi, ho relega a la franja inferior: "Rússia amenaça amb armes nuclears els països de l’OTAN". I aquí hi ha una paradoxa interessant de les portades d’avui: una potència nuclear amenaça explícitament els membres de l’Aliança Atlàntica, però la notícia competeix —i en molts casos perd— contra els decrets d’habitatge i un incident aeri. La gravetat de les paraules de Moscou no es correspon amb la jerarquia que els diaris li concedeixen.
La gran excepció al menú comú és La Vanguardia, que obre amb economia: "Madrid engrandeix el seu pes al PIB respecte a la resta d’autonomies". Segons el diari, el País Valencià, el País Basc i Castella i Lleó han perdut activitat relativa des de l’any 2000, mentre Catalunya es manté estancada. El Periódico també busca una portada pròpia i obre amb la decisió del govern d’endurir el control de la inversió estrangera en defensa i intel·ligència artificial.
També hi ha lloc per a la visita d’Estat d’Emmanuel Macron, que va culminar ahir després de reunir-se amb Pedro Sánchez i participar en diversos actes amb Felip VI. L’Elisi defineix el viatge com la primera visita d’Estat d’un president francès a Espanya des del 2009 i destaca la voluntat de reforçar la cooperació bilateral. La Razón destaca que el rei reivindica a França com un soci fiable, El Periódico resumeix la relació amb una expressió força gràfica: "Amistat amb friccions", mentre l'Ara parla de "Sintonia Sánchez-Macron". La resta, ni en parla. En canvi, La Vanguardia si es fa ressò del fet que Andy Burnham, el primer ministre del Regne Unit, obre la porta al retorn a la UE.
L'ABC, per la seva banda, va per un altre camí. El seu gran titular denuncia que "El Govern (espanyol) pretén colar la 'llei de nets' amb una esmena trampa" i reserva també una gran fotografia a Juan Jesús Vivas després de declarar davant la jutgessa sobre la crisi de Ceuta. La Razón torna als acampats de Sol, però ho fa amb una lectura molt més política: "La Moncloa agita els acampats de Sol perquè encerclin el Congrés", una interpretació que el mateix diari presenta vinculada a fonts i a la seva lectura de l’estratègia del govern espanyol.
A Catalunya, la segona jornada del debat de política general també treu tímidament el cap a les portades. La Vanguardia destaca la proposta d’Illa d’endurir les penes per la tinença il·lícita d’armes i el pla de 800 milions per a residències, mentre l'Ara i El Periódico posen més el focus en la batalla parlamentària: Junts vol reprovar el president, però ERC ja ha avançat que no donarà suport a la iniciativa, alhora que republicans i Comuns mantenen la pressió sobre el Govern perquè compleixi els acords pendents.
I, enmig de tot això, avui és 1 d’octubre. Nou anys després del referèndum del 2017, la data gairebé ha desaparegut de les grans portades catalanes. Només El Punt Avui la converteix en protagonista amb "1-O: amnistia sense més excuses", coincidint amb el tram final del judici als quatre policies que encara estan acusats per les càrregues i amb més d’un centenar de peticions d’amnistia que continuen sense resoldre's.