El Tribunal Suprem ja s'ha pronunciat sobre els joves d'Altsasu condemnats per l'Audiència Nacional. I ho ha fet per a rectificar les condemnes. L'alt tribunal ha eliminat l'agreujant de discriminació, fet que ha portat a una reducció de penes per a tots els vuit condemnat. Ara van de l'any i sis mesos de presó als nou anys i sis mesos. En algun cas, aquesta reducció arriba fins als quatre anys. Es mantenen els delictes d'atemptat a l'autoritat, lesions, desordres i amenaces. Es compleixen tres anys de la baralla de bar entre els joves de la localitat navarresa d'Altsasu i guàrdies civils fora de servei. La Fiscalia els va acusar de terrorisme. Tres d'ells porten més de 1.000 dies en presó.

Concretament, la reducció de penes es deu a la no aplicació de l’agreujant de discriminació, ni la d’abús de superioritat en el cas del delicte d’atemptat a l’autoritat, i de la supressió a dos dels acusats d’algun dels delictes de lesions per manca de proves. La sentència assegura que els fets “són execrables i reflecteixen una motivació abjecta” i que va ser perquè eren guàrdies civils. No obstant això, sostenen que el fet que fossin guàrdies civils “ja ha estat tingut en compte per a conformar la tipicitat del delicte d’atemptat”. La sentència no ha estat unànime: hi ha hagut vot particular de dos jutges.

 

D’aquesta manera, la pena d’Oihan Arnanz passa de 13 anys a 9 anys i mig de presó. La de Jokin Unamuno i Adur Ramírez passa de 12 anys a 8 anys i mig. La de Jon Ander Cob i Julen Goicoechea passa de 9 anys a 7 anys i mig. La d’Aratz Urrizola passa de 9 anys a 4 anys i dos mesos. La d’Iñaki Abad passa de 6 anys a 3 anys i sis mesos. I la d’Ainara Urquijo passa de 2 anys a 1 any i sis mesos. És l'única que no està a la presó.

La Guàrdia Civil no és un col·lectiu discriminat

Els magistrats recorden que l’article 22.4 del Codi Penal “fa referència a motius racistes, antisemites, religiosos o per creences de la víctima, ètnia, raça, nació a la qual perany, sexe o orientació sexual, raons de gènere, malaltia o discapacitat”.  És a dir, conclou la sala, “es tracta de col·lectius que presenten unes situacions objectives de vulnerabilitat que el legislador té en compte”. En el cas dels guàrdies civils "no es dona el cas", segons la sentència.

Per altra banda, el Tribunal Suprem també retira l'agreujant de superioritat en relació als delictes d'atemptats a agents de l'autoritat perquè considera que no es pot aplicar aquest agreujant en aquest delicte. En canvi, el manté en els delictes de lesions.

Els delictes d'atemptat a l'autoritat, lesions, desordres públics i amenaces perquè considera que "ha existit prova suficient i vàlida de les agressions i lesions físiques i psicològiques causades a les víctimes".

Vot particular en contra

Dos dels cinc magistrats que firmen la sentència, Vicente Magro —ponent de la sentència— i Antonio del Moral —que també forma part de la sala del procés—, han formulat un vot particular. Els dos jutges defensen que sí que s’hauria d’aplicar l’agreujant de discriminació, perquè consideren que els actes contra “persones que representen institucions de l’Estat” són actes de discriminació per una qüestió ideològica “contra el que representa l’Estat”.

En el seu vot particular, Vicente Magro i Antonio del Moral sostenen: "És el fet diferencial que els condemnats volen imposar, que és el motiu de l'atac, i no pel mer fet de ser un guàrdia civil de paisà. No s'agredeix per això. És quelcom més". Subratllen que als joves d'Altsasu els va moure "l'odi per la seva presència a la zona geogràfica amb el desig de la seva desaparició". Els magistrats asseguren que la discriminació arriba fins al punt que els agents i les seves parelles no poden moure's amb llibertat per Altsasu, sinó que solament poden acudir a determinats llocs, sense poder sortir per la nit a passar "una estona d'oci i diversió". 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat