L’agent K47019K, malgrat el seu nom, no és un cíborg ni un Blade Runner. És un guàrdia civil. Caporal primer. Un senyor calbet i rapat, mitjana edat, escassa alçada, més aviat rabassut, amb barba ben afaitada... Es presenta a la sala del Suprem amb vestit fosc i camisa blau cel i un portadocuments sota el braç. Se suposava que havia de parlar de l'escorcoll de la casa del secretari general de Vicepresidència, Josep Maria Jové, de les Moleskine, del famós Enfocats... I poca cosa més.

Però a l’hora de la veritat resulta ser un pou d’informació. Un pou sense fons, que respon a tots els temes que li planteja el fiscal Javier Zaragoza. Diplocat, els observadors internacionals, els anuncis de les vies, factures de Focus, una factura de TV3, les cartes d’Unipost... L’home està a tot arreu. I on no hi és, l'hi ha explicat un company, perquè són tots un equip que investiguen. I sembla que comparteixen molt la informació.

La primera a protestar ha estat Marina Roig, l'advocada de Jordi Cuixart, per retreure allò que tantes vegades havia deixat clar el president de la sala, Manuel Marchena, que les preguntes no poden desbordar el marc pel qual ha estat citat el testimoni.

Però Marchena, sense concretar cap paràgraf de l'article 708 de la Llei d'enjudiciament criminal, ha replicat que "la declaració de pertinència és dinàmica i un seguit de preguntes pot conduir a la pertinència d'altres". "Si a la vista de l'interrogatori sorgeixen nous elements, hi ha una pertinència encadenada que és el que justifica les altres preguntes", ha argumentat.

L'advocada ha fet constar, però, la seva protesta. Igual com després ho fa constar Andreu Van den Eynde, que ha alertat que les defenses s'assabentaven en aquell moment de l'àmbit del coneixement del testimoni perquè no havia declarat en instrucció. Aquesta observació ha provocat una digressió teòrica de Marchena que l’ha portat a citar Manuel Alonso Martínez, un jurista del segle XIX i ministre de Justícia que va redactar l'exposició de motius de la Llei d'enjudiciament criminal de 1882. El president de la sala ha advertit esgarrifat que aquella exposició de motius es veuria "pervertida" per la tesi de l'advocat. "No elimini un testimoni pel fet que el jutge instructor no l'hagi demanat", ha reblat.

Van den Eynde ha fet constar la protesta i la cosa ha seguit endavant.

Però l'agent K47019K continuava amb el seu entusiasta relat, a preguntes del fiscal. I les protestes s'han repetit. De fet, algunes les ha rebatut el mateix caporal primer.

L'advocat Jordi Pina ha protestat que s'estava introduint una declaració practicada en un altre tribunal, el 13. Marina Roig ha demanat que el testimoni es limités a les actuaciones en què hagués intervingut. ―"És fonamental que se li pregunti al testimoni sobre allò en què ha tingut intervenció directa", ha reclamat el jutge al fiscal―. I Pina hi ha tornat un altre cop quan el testimoni parlava d'un escorcoll a Terrassa on no hi va ser. ―"Va estar en aquell escorcoll?", ha demanat Marchena. "No"―. I de nou Pina, per entendre que es demanava que el testimoni actués com a pèrit de les proves. El darrer a protestar ha estat Mariano Bergés, advocat de Dolors Bassa.

I tanta interrupció ha començat a cansar el president de la sala.

El rebre li ha tocat a l'advocada de l'Estat, Rosa M. Seoane. Davant d'una pregunta que Marchena ha tallat per considerar-la reiterativa, Seoane ha intentat argumentar-la, i el jutge l'ha tallat en sec. "No té cabuda recurs davant de la declaració d'impertinència, si és impertinent, vostè no torna a formular la pregunta", ha encastat Marchena, generant uns instants de silenci en què l'advocada de l'Estat intentava refer-se i evitar que la cara traduís la situació.

Una pregunta ―una sola― i sense cap transcendència de l'acusació popular ha marcat el punt final del matí. El testimoni ha recollit les seves coses, mentre els acusats es dirigien a conversar amb els seus advocats, la fiscalia abandonava la sala i l'advocada de l'Estat intentava marxar sense més ferides. Quan l'agent K47019K ha recorregut el camí de tornada cap a la porta, els únics que seguien al seu lloc eren els advocats de l'acusació particular de Vox. Abans de sortir han creuat la mirada i una lleu ―i gairebé imperceptible― aixecada de celles a tall de salutació. El testimoni tornarà a la tarda.