Els advocats de la defensa han citat a declarar al judici contra els responsables del procés que se segueix al Suprem un exèrcit de persones normals i corrents que l’1-O van ser als col·legis electorals. Farmacèutics, horticultors, informàtics, enginyers, mestres, empresaris... i jubilats.
Les defenses han contraposat el discurs de les masses, les parets i els escuts humans, amb persones amb noms i cognoms, professionals de tots els rams i perfils socials que sovint en acabar la declaració demanen permís per quedar-se a la sala a seguir el judici.
Tots ells han respost sense problemes i amb naturalitat les preguntes de les parts –malgrat que molts advertien que responien els advocats de Vox per imperatiu legal-, i tots han explicat un relat ben allunyat de la violència descrita pels agents dels cossos estatals que han comparegut prèviament. De fet, la major part dels testimonis demostren que en aquells centres de votació on no van acudir policies espanyols i guàrdies civils no hi va haver violència.
Dins d’aquesta estratègia de les defenses, les persones de mitjana edat o senzillament persones grans han tingut un clar protagonisme, el mateix que han assumit a les mobilitzacions i protestes independentistes.
Ja ho van fer la setmana passada i ha continuat aquesta, començant per l’exalcalde Xavier Trias, que en comparèixer dilluns es va descriure com un “regidor a punt de retirar-me”, tot i que en aquell moment encara era un dels candidats provisionals que substituïa Carles Puigdemont i els consellers Toni Comín i Clara Ponsatí a les europees.
Després de Trias, tres testimonis més s’han definit com a prejubilats aquesta setmana i gairebé una desena com a jubilats, entre els quals, Nemesio Fuentes, un antic agent del CNP que l’1-O va ser en una de les meses del col·legi de Sant Joan de Vilatorrada i que ha estat la darrera declaració de la setmana i una de les més xocants.
Entre els testimonis de les defenses d’aquesta setmana tampoc ningú no ha sabut explicar d’on van sortir les urnes, malgrat que fiscalia i advocacia de l'Estat han insistit a preguntar-ho; alguns no sabien ni com havia arribat el material electoral als col·legis; tots asseguren que es van autoorganitzar; que van anar al col·legi electoral el dia abans perquè tenien moltes ganes de votar...
De fet, qui més qui menys ha aprofitat per reivindicar el dret a votar i per descriure l’1-O com un dia històric, emocionant i d’il·lusió. Gairebé tots portaven llaços grocs i peces de roba groga. I algun, com Toni Altaió, ha protagonitzat una protesta silenciosa per l'existència dels presos polítics deixant damunt la taula un exemplar de llibre de Benet Salellas Jo acuso: en defensa dels presos polítics, con una papeleta del 1-O dentro.
Aquesta setmana s’ha tancat amb l’únic incident que s’ha registrat al Suprem des que ha començat el judici, quan, en acabar la sessió del matí, dos joves amb el puny alçat han cridat "força!" i "pit i collons" dins de la sala. El president, Manuel Marchena, ha ordenat que se’ls identifiqués i se’ls expulsés i agents de la policia els han obligat a sortir i els han mantingut retinguts, amb una tercera dona, fins que han estat identificats. Se'ls ha prohibit tornar a assistir al judici.