El Tribunal Suprem ha confirmat la nul·litat de bona part del Decret que regula l'Oficina de Drets Lingüístics (ODL) creada per la Generalitat Valenciana el 2017. Els jutges rebutgen el recurs del govern de Ximo Puig i ratifiquen la sentència dels tribunals valencians que van anul·lar 12 dels 16 articles del Decret.

Entre els 12 articles anul·lats, s'hi troba el que permet actuar quan s'han vulnerat "els drets lingüístics de la ciutadania" o el que reglava la presentació de reclamacions davant de l'Oficina de Drets Lingüístics.

També han estat tombats articles tan importants com ara el 7 i el 8,  que fixen el sistema de presentació de reclamacions i el seu règim jurídic, o el número 13, que permet a aquest organisme contactar amb persones físiques o jurídiques privades per comunicar-los aquestes reclamacions i fer-ne recomanacions. 

La decisió que ha confirmat la sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem es basa en l'argument que l'Oficina de Drets Lingüístics és un mecanisme per "d'imposició a còpia de correccions jurídiques" les recomanacions sobre vulneracions a l'ús del valencià. Segons l'alt tribunal, l'Oficina pren decisions que afecten fins i tot els drets particulars sense que es puguin recórrer.

D'altra banda, segons fonts jurídiques, la Generalitat Valenciana al·legava que les reclamacions i suggeriments regulats en el decret no constituïen actes administratius, fet que excloïa la necessitat de quedar subjectes a procediment administratiu, sent innecessari per tant la regulació per llei. Així doncs, des de la Generalitat Valenciana creuen que la intervenció de l'oficina en matèria de reclamacions i suggeriments era una "actuació/funció de mediació-assessorament" que no genera actes administratius ni exigeix l'existència d'un procediment administratiu.

Segons el Suprem, l'Oficina de Drets Lingüístics pren decisions que afecten fins i tot els drets particulars sense que es puguin recórrer.

A més a més, segons els jutges del TSJCV, l'actuació de l'Oficina de Drets Lingüístics pot afectar el dret de la intimitat de les persones sobre les quals recau una hipotètica reclamació. Diu la sentència que "l'obtenció d'informació necessària per part de l'ODL sobre un determinat supòsit de fet privat, en la mesura que pot afectar el dret fonamental a la intimitat, vulnera igualment el principi de reserva de llei". Aquest no va ser, tot i això, un aspecte recorregut per la Generalitat i el Suprem no es pronuncia.

 

Imatge principal: El president del País Valencià, Ximo Puig, al Cercle d'Economia/ ACN