Després d'anys de polèmica, aquest dimarts el Tribunal Suprem (TS) ha confirmat que la Generalitat no pot penjar al seu balcó una pancarta amb el llaç groc i reclamant la Llibertat dels presos polítics i exiliats en català i en anglès. Aquesta prohibició s'aplica dins i fora del període electoral. El Suprem s'ha posicionat a favor de l'associació espanyolista Impulso Ciudadano, que el juny del 2019, després de les eleccions municipals, va denunciar que el Govern de Quim Torra havia tornat a penjar la pancarta que demanava la llibertat dels presos polítics.
En un primer moment la denúncia d'Impulso Ciudadano va passar pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), qui va donar la raó a l'entitat constitucionalista. Tanmateix, la Generalitat va recórrer la decisió al Suprem, que ha rebutjat el recurs al·legant el "deure d'objectivitat i neutralitat de les administracions en relació amb l'ús, inclús ocasional, de símbols no oficials a l'exterior dels edificis". El TS recorda que aquesta doctrina la comparteix amb el Tribunal Constitucional (TC).
"Aquesta doctrina jurisprudencial i constitucional reiterada també s'ha projectat sobre el dret fonamental a la llibertat d'expressió, establint sense cap dubte que en cap cas són titulars d'aquest dret fonamental les institucions públiques o els seus òrgans, no podent equiparar-se la posició dels ciutadans i la de les institucions públiques al gaudi de la llibertat d'expressió", ha remarcat l'alt tribunal. A més, remarca que "l'actuació a què es refereix aquest cas va ser realitzada pel president de la Generalitat de Catalunya en la seva condició de tal, és a dir, com a càrrec públic i en l'exercici d'aquest càrrec, i la seva conducta no pot ser analitzada des de l'òptica de la ponderació d'un dret fonamental subjectiu, sinó des de l'àmbit de les atribucions i dels límits establerts a l'ordenament jurídic".
La segona condemna de Quim Torra
Quan el TSJC va dictar a favor d'Impulso Ciudadano, va condemnar per segona vegada a Quim Torra, en aquest cas a 15 mesos d’inhabilitació a càrrec públic i a pagar una multa de 24.000 euros per no haver despenjat la pancarta. La primera sanció va ser també per no retirar la pancarta, però en aquella ocasió, per no fer-ho en període electoral. La primera condemna va ser d'un any i mig d'inhabilitació i una multa de 30.000 euros.
En el segon judici, el que ara ha desembocat en aquesta decisió del TS, Torra es va negar a comparèixer davant del tribunal. Ell mateix ho va comunicar a través d'un vídeo que es va fer públic el matí que s'havia de presentar davant del Tribunal. L'expresident de la Generalitat va remarcar: "Mai trobarem justícia als tribunals espanyols".