Una resposta esperada. El Tribunal Suprem ha arxivat els recursos presentats per partits espanyolistes contra els indults que el govern de Pedro Sánchez va concedir a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i als exconsellers Joaquim Forn i Josep Rull, després de la derogació del delicte de sedició, el desembre passat, segons ha informat aquest dimecres l'alt tribunal espanyol.
Per contra, la sala del contenciós-administratiu del Suprem sosté que no pot arxivar les revisions a la resta de polítics indultats: el líder d'ERC, Oriol Junqueras, i els exconsellers Raül Romeva, Dolors Bassa i Jordi Turull, perquè també van ser condemnats pel delicte de malversació (modificat i no desaparegut), a més del de sedició, i per això -sosté- que "no queda exclosa per a ells la pena privativa de llibertat". Ni tampoc als líders socials, Jordi Sánchez, llavors president de l'ANC, i Jordi Cuixart, expresident d'Òmnium Cultural, que amb la reforma penal, de desembre del 2022, la seva condemna per sedició va passar a ser de desordres públics.
Sense malversació
En concret, la sala del contenciós administratiu del Tribunal Suprem ha dictat diverses resolucions en les quals declara finalitzats per pèrdua d’objecte els recursos presentats per partits com Ciutadans, el PP i Vox contra els indults concedits pel govern espanyol, el juny de 2021 als líders catalans, que van estar uns 3 anys tancats. En concret, s’ha arxivat la revisió de l’indult a Forcadell, condemnada per la sala penal del Suprem a 10 anys i mig de presó, i els exconsellers Forn i Rull, condemnats a 11 anys i mig de presó pel delicte de sedició, ara desaparegut. No tenen el delicte de malversació de fons, com la resta de condemnats a sedició. El tribunal exposa que la sala penal del Suprem ja va descartar d'equiparar el delicte de sedició pel qual els va condemnar al nou delicte de desordres públics, com volia el govern espanyol.
Una revisió excepcional
La revisió dels indults als independentistes catalans ha estat excepcional. Inicialment, la secció cinquena de sala contenciosa administrativa del TS va rebutjar, per tres vots a dos, tots els recursos, particulars i dels partits (PP, Vox i Ciutadans) en considerar que no estaven facultats per emprendre aquesta acció judicial per no tenir un interès legítim. La composició de la sala va canviar, amb majoria de jutges conservadors, i el maig del 2022 van acceptar aquesta revisió, que va quedar pendent davant la reforma penal anunciada i aprovada a finals de l’any passat pel govern espanyol del PSOE.
La inhabilitació es manté
La sala penal del Tribunal Suprem, presidida per Manuel Marchena va revisar, el febrer passat, la condemna als independentistes catalans arran de la reforma del Codi Penal pactada pel PSOE i Esquerra Republicana. Seguint el mateix criteri de l’instructor Pablo Llarena, el Suprem condemna Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa pels delictes de malversació i desobediència i els manté la inhabilitació fins al 2031. Ara, però, la sala contenciosa sosté que en els delictes imputats es manté la pena de presó si se’ls revoqués l’indult, i per això no arxiva la causa de la seva revisió.
En la mateixa situació estan els Jordis, la sala del contenciós afirma que la sala penal va commutar la seva condemna de sedició per la de desordres públics, castigat amb penes de 3 a 5 anys de presó, i si finalment revoca els seus indults, assegura que serà el tribunal penal qui hagi de fixar la condemna. Això no obstant, Cuixart i Sànchez són els primers que van entrar a la presó preventiva, el 16 d'octubre de 2017, i van complir tres anys i mig tancats.