Sancionat per condemnar el franquisme. Aquest és el càstig que un militar, Marco A. Santos, va rebre l'any 2018 per subscriure públicament un manifest contra la dictadura de Francisco Franco i l'Exèrcit. El cas va arribar a la justícia i ha estat el Tribunal Suprem qui ha anul·lat la sanció disciplinària que els seus superiors li van imposar per aquest fet amb dues faltes greus i multes econòmiques. Així doncs, fa cinc anys, el general en cap de la Força Logística va decidir obrir expedient, també amb el vistiplau del cap de l'Estat Major de l'Exèrcit i el Tribunal Militar Central, que van considerar que havia comès faltes greus d'emetre en públic expressions "falses" o contràries a la disciplina de les Forces Armades que infringien el seu deure de neutralitat política. Els seus superiors van considerar que havia manifestat "expressions contràries a les forces armades" i que va infringir "el deure de neutralitat política i fer manifestacions contràries a la disciplina o basades en afirmacions falses".
El Suprem, ara, ha revocat aquesta sentència per entendre que és procedent estimar en la seva integritat el recurs presentat per l'excap perquè no s'aprecia que el recurrent "hagi incorregut en una vulneració del respecte a causa dels seus superiors, ni atemptat contra el bon funcionament i eficàcia del servei". Els magistrats del Tribunal Suprem tampoc no aprecien una "necessitat social imperiosa" de limitar el seu dret constitucional de llibertat d'expressió, ja que les seves manifestacions no són una "amenaça real per a la disciplina i la cohesió interna de les Forces Armades". Marco A.Santos és actualment un excap de l'Exèrcit de la unitat de Terra.
No tots els membres del Suprem donen la raó al militar
L'alt tribunal remarca que el militar va subscriure el manifest totalment lícit, titulat 'Declaració de respecte i desgreuge al general don Francisco Franco Bahamonde. Soldado de España', promogut per militars retirats i a la reserva. El punt més discutible va ser l'expressió “Salut i república” amb què tancava el seu escrit personal per justificar l'adhesió al manifest. Tampoc en aquest cas el Suprem considera que ataqui ningú ja que "aquesta és una expressió de comiat o salutació que, per ella mateixa, no es pot considerar contrària a la neutralitat política”. Malgrat que la justícia ha donat la raó a aquest exgeneral republicà, la sentència compta amb el vot particular discrepant de dos dels cinc magistrats que la firmen, José Alberto Fernández i Ricardo Cuesta, partidaris de mantenir la sanció a l'excap, a qui atribueixen unes “afirmacions falses que s'allunyen de la realitat” i són de caràcter "clarament denigrant", al seu parer, amb els comandaments i membres de l'Exèrcit, a més de tenir una "coneguda càrrega ideològica" contrària a la forma política de l'Estat, és a dir, "contra la monarquia parlamentària".
Felip VI, d'esquenes al sancionat
El grup de suport a Marco A. Santos, a través del compte de Twitter Militares Antifranquistas, ha escrit: "Mai no hem demanat res des d'aquest compte per a nosaltres. Avui demanem que aquesta notícia doni la volta al món. El subjecte principal és el nostre company i no el TS, que ha obtingut una victòria moral molt important, per al conjunt de les llibertats públiques, un triomf que ens fem extensiu". Cal recordar que aquest ara exmilitar era l'únic que, l'any 2018, estava en actiu i per això només va rebre ell la sanció, tot i que el manifest va ser firmat i compartit per molts altres generals, aleshores ja retirats.
El manifest continua en actiu i a través d'un portal web propi conviden a adherir-s'hi. "Si vols sumar-te al manifest tan sols cal que enviïs el teu nom, cognom i professió a l'adreça de correu electrònic". Aquesta iniciativa va néixer com a resposta a un altre manifest, promogut per 181 militars retirats o en situació de reserva, lloant precisament la figura de Franco i després de la nul·la resposta de Felip VI condemnant aquest escrit com a cap de l'Estat i el cap de l'Estat Major de l'Exèrcit de Terra, Mar i Aire. En el llistat de militars signants feixistes, alguns eren molt propers al Rei, ja que dos han estat número u de l'Exèrcit i un tercer cap del que es coneix com a "Cuarto Militar del Rey".