El suport a la democràcia a Catalunya ha retrocedit l’última dècada. Segons el darrer quadern de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS), l’any 2024 el 81,6% prefereixen aquest sistema a qualsevol altra forma de govern, és a dir, vuit de cada deu catalans. Aquesta xifra és set punts més baixa que el 2014 i encara més lluny del 92,9% de l’any 2008. Només l’any 2012, en plena crisi econòmica, s’havia registrat un suport més baix a la democràcia (81,3%). Tot i això, les dades de l'ICPS assenyalen que aquesta erosió no s’ha produït en favor d’una preferència per règims de tipus autoritari --que es manté entorn del 5% de la societat-- sinó de posicions “d’allunyament passiu”: a l’11% els és igual un règim o l'altre, gairebé el doble que fa 10 anys. En aquest context, l'extrema dreta, les fake news i les desigualtats econòmiques apareixen com les amenaces principals a la democràcia, que perceben els electors.
Si bé en una altra enquesta publicada fa dues setmanes per l'Institut Català Internacional per a la Pau (ICIP), es posava l’accent en l’increment de posicions més properes a règims autoritaris “en algunes circumstàncies”, sobretot entre la població jove, la conclusió d’aquest estudi és que el règim democràtic “no sembla córrer cap risc imminent”. De fet, el percentatge de partidaris d’una alternativa autoritària (5%) no és el més elevat que s’ha registrat. De nou, els anys de la crisi econòmica van propiciar aquests posicionaments: fins a un 7,1%, l’any 2011. Cal dir, però, que l’ICPS no va formular aquestes preguntes entre els anys 2017 i 2023, i per tant no es pot precisar quina ha estat l’evolució de l’estat d’opinió sobre aquestes qüestions en aquest període.
Qui són els catalans que més creuen en un altre règim?
El que sí que es pot precisar en les dades publicades aquest dimecres és que l’erosió del suport a la democràcia es concentra en els trams més joves de l’electorat, especialment entre els homes joves. “El lligam entre democràcia i progrés s’ha trencat en el moment que aquestes cohorts entraven en escena”, interpreten els autors. Segons el darrer sondeig d’opinió del mateix ICPS, els homes entre 18 i 24 són el grup en què més decau el suport a la democràcia, amb 15,7 punts percentuals menys respecte de 2009, al mateix temps que creix la seva indiferència (11,3 punts). En aquest sentit, apunten que les posicions indiferents, “traspuen defalliment i cert determinisme, en el sentit que tant dona el sistema polític en què es visqui perquè aquest fet no modificarà la mateixa situació”.
Segons aquest informe, el retrocés democràtic es produeix més aviat en els estrats més desafavorits de la societat, en l'àmbit acadèmic i d’estatus socioeconòmic. En aquest sentit, la classe social més adepta a la democràcia (amb un 90,6% de suport) seria la de “servei”, formada per directius, gerents, professionals i tècnics, mentre que la menys partidària és la dels treballadors manuals (73%).
Quines són les principals amenaces a la democràcia?
Respecte de les “amenaces” a la democràcia, l’extrema dreta és la resposta majoritària dels qui prefereixen la democràcia a qualsevol altra forma de govern, en un 87,8% dels casos, seguit de les fake news i les desigualtats econòmiques. Però, el que més sorprèn és el fet que d'entre els que preferirien un règim autoritari en determinades circumstàncies, el 74,4% també assenyala l’extrema dreta com a amenaça al sistema democràtic, per davant d'altres "amenaces" com l’extrema esquerra, l’independentisme o les grans corporacions.
