Carregant...

La portaveu de Sumar al Congrés, Verónica Martínez Barbero, i la secretària d'Estat de Drets Socials, Rosa Martínez, han estat escollides noves líders del partit Movimiento Sumar a l'assemblea extraordinària celebrada aquest dissabte amb un 95,92% de suport, han informat fonts de la formació. Ambdues formen el tàndem que encapçala l'única candidatura presentada per renovar el grup coordinador, el màxim òrgan director del partit, i substituiran l'anterior líder, Lara Hernández, que va abandonar la formació el passat 1 de juliol després de denunciar una "campanya de desprestigi". Amb aquesta votació, la formació busca tancar la crisi interna oberta amb aquesta dimissió i que arrossega des que el passat 2024 la ministra de Treball i fundadora del partit, Yolanda Díaz, es desvinculés del lideratge, moviment que ha ratificat en aquest congrés, ja que no figura en la candidatura que s'ha proclamat vencedora per pilotar el partit. El document polític, que ha obtingut el suport del 98,96% dels més de 300 delegats que han assistit a l'assemblea reconeix el "desgast" provocat al govern espanyol de coalició per les causes judicials que afecten el PSOE i obre la porta a "aliances conjunturals" amb forces independentistes, en resposta a l'oferiment de Gabriel Rufián, portaveu d'ERC al Congrés, a liderar les esquerres estatals en les pròximes eleccions generals. 

La formació ha aprovat, a més, cinc resolucions per tal de redefinir els seus objectius. En una d'aquestes es comprometen a enfortir les aliances amb el conjunt dels actors polítics progressistes "des de la cooperació, el reconeixement mutu, el respecte a l'autonomia de cada organització i l'elaboració política compartida, amb una aportació a l'enfortiment del conjunt de l'espai". L'elecció de Martínez Barbero i Rosa Martínez culmina una part del procés obert per renovar el lideratge de Movimiento Sumar i intentar superar la crisi interna que travessava la formació. Totes dues van concórrer mitjançant una candidatura única, àmplia i amb vocació d'integrar les diferents sensibilitats del partit. L'assemblea extraordinària, la tercera celebrada per l'organització en tres anys, tenia com a objectiu reorganitzar Moviment Sumar, reforçar la seva implantació territorial i preparar el partit per a un nou cicle polític, amb la vista posada a revalidar el govern espanyol de coalició progressista a les pròximes eleccions generals, que previsiblement se celebraran l'any que ve.

L'eurodiputada de Sumar, Estrella Galán, alça les mans de Verónica Barbero (e) i Rosa Martínez (d) durant l'Assemblea de Movimiento Sumar. Foto: Jesús Hellín / Europa Press

L'elecció del nou tàndem a la direcció retorna la formació al curs ja adoptat l'any 2025 en l'anterior assemblea, quan es va elegir com a coordinadors a Lara Hernández i al diputat Carlos Martín, que va dimitir meso després tot deixant el seu càrrec vacant. Aquest cop, el relleu a la direcció arriba després de la dimissió de l'exsecretària d'organització Laura Moreno, que va abandonar el càrrec entre crítiques a Lara Hernández, i va revelar l'existència d'una investigació interna per suposat tracte vexatori a treballadors. L'entorn d'Hernández va negar de manera contundent les acusacions, però ella va acabar deixant el càrrec fa uns quants dies el passat 1 de juliol. La formació també havia patit altres turbulències des de la seva irrupció al panorama polític, com la sortida de Yolanda Díaz del càrrec de coordinadora general, la renúncia de l'exportaveu parlamentari Íñigo Errejón després de ser denunciat per suposada agressió sexual per l'actriu Elisa Mouliaá i la marxa de diferents càrrecs orgànics.

Les noves líders assumeixen les regnes de Moviment Sumar en un moment complicat per a la formació, amb les ferides de la crisi interna obertes i amb un perfil a la baixa davant d'altres partits que integren la nova coalició Sumar, com IU. Abans de l'inici de l'assemblea, les ara coordinadores del partit han defensat la construcció d'una esquerra "molt més àmplia", que actuï amb "responsabilitat i altura de mires" i respongui a les amenaces contra el benestar de la classe treballadora i faci front a la tecnologia sense control i als "tecnooligarques". Davant la futura aliança entre les formacions d'esquerres espanyoles, Barbero ha avançat que Movimiento Sumar porta "moltíssim temps" treballant amb la resta d'organitzacions polítiques de l'espai tant en les qüestions concretes del dia a dia com en la construcció d'una esquerra més àmplia per afrontar el futur.

Declaracions de les líders abans de l'assemblea

"Nosaltres no partim de vetos, partim d'una necessitat i d'una responsabilitat", ha recalcat la també portaveu de Sumar al Congrés, que ha subratllat que la majoria social del país necessita les forces d'esquerra "més unides i més fortes que mai" per continuar avançant en drets. En aquest sentit, ha afirmat que Espanya únicament avançarà "de la mà de l'esquerra", que no estarà representada per una única tradició política ni per una sola organització, sinó per totes conjuntament. Barbero ha reivindicat la capacitat de Movimiento Sumar per exercir de "cola", negociar i actuar "amb cintura", sense perdre de vista els seus objectius i amb la responsabilitat de "tornar-li a la gent treballadora tot allò que aporta a aquest país".

Per part seva, Rosa Martínez ha afirmat que un dels mandats de l'assemblea serà construir un projecte polític sòlid que respongui a les amenaces que afecten el benestar de la classe treballadora, entre les quals ha citat la crisi ecològica, la desigualtat, "la tecnologia sense control i els tecnooligarques". La colíder de Moviment Sumar ha subratllat que les aliances formen part de l'ADN de la formació i ha recordat que ells van ser els que van impulsar la coalició que va permetre revalidar el govern espanyol de coalició el juliol del 2023, "quan ningú no apostava per això". Martínez ha assegurat que continuaran treballant en aquesta direcció "amb tot el compromís, la innovació i la flexibilitat", perquè considera que aquesta és la petició de la gent treballadora, progressista i que no vol un govern espanyol en mans del PP i de Vox.