El PSOE de Pedro Sánchez passa per un moment complicat enmig de la voràgine d'escàndols de corrupció que han esquitxat l'òrbita socialista i les causes judicials que afecten l'entorn familiar del president. Paral·lelament, la dreta experimenta un auge, en consonància amb un fenomen que es dona a escala global. Aquest context es trasllada a les enquestes, que fa mesos mostren una tendència a la baixa dels socialistes, situen el PP com a primera força política i eleven la suma dels populars i Vox a al voltant dels 200 escons —per sobre de la majoria absoluta, que se situa en 176 diputats al Congrés. Una nova enquesta, elaborada per NC Report i publicada aquest dilluns pel diari conservador La Razón, apunta en aquesta direcció i va més enllà: augura que el PSOE podria caure lleugerament per sota dels 100 escons.
D'acord amb l'enquesta, el PP d'Alberto Núñez Feijóo venceria els comicis amb un 34,5% del vot i una forquilla d'entre 146 i 148 escons, un lleuger creixement respecte al 33,06% dels sufragis i 137 escons amb què compta des de les eleccions de 2023, en les quals va ser la força més votada —si bé Feijóo no va poder formar govern per falta de suport parlamentari—. En aquest escenari, el PP es veuria abocat a articular un pacte d'investidura amb altres formacions. D'acord amb l'enquesta, no li arribaria amb el suport de PNB, Junts, UPN i Coalició Canària, per la qual cosa es veuria subjecte al suport de Vox —o a un per ara improbable acord amb el PSOE perquè faciliti la investidura popular—. En aquest sentit, Feijóo hauria de replicar a escala estatal els pactes que han permès al PP governar en diverses comunitats autònomes, com el recent acord de Juanma Moreno Bonilla per tornar a presidir la Junta d'Andalusia.
Amb el govern espanyol assetjat per l'oposició, fràgil per la dependència dels socis a la seva esquerra i de l'independentisme català i basc i sacsejat pels escàndols i causes als tribunals per corrupció, l'enquesta situa un escenari desfavorable per als socialistes. El PSOE cauria al 25% del vot, amb el qual obtindria entre 99 i 100 escons. Es tracta d'una important caiguda respecte al 31,68% del vot i 121 seients que van obtenir el 2023. En aquesta ocasió, l'enquesta reflecteix tres anys de legislatura marcada per la dependència de Junts —després del terratrèmol d'acordar l'amnistia als encausats pel procés a canvi de suport a la investidura— i pels escàndols de Santos Cerdán, José Luis Ábalos i ara José Luis Rodríguez Zapatero. Aquest resultat suposaria un dur cop per a Sánchez, que cauria dels 100 escons per primera vegada des de les eleccions del 2015 i 2016, quan va aconseguir 90 i 85 diputats, respectivament, competint amb un Podemos i Ciutadans a l'alça. Els socialistes no podrien tornar a formar govern, ja que la suma de PSOE i els socis d'investidura del 2023 es quedaria en 140 escons, lluny de la majoria absoluta de 176.
Vox, clau per formar govern
Vox continuaria com a tercera força, d'acord amb l'enquesta, que projecta un clar auge de la formació d'extrema dreta. NC Report atorga als de Santiago Abascal un 17,8% del vot i entre 60 i 62 escons, molt per sobre del 12,38% dels vots que van obtenir el 2023 i amb els quals van aconseguir 33 escons. Es tracta, per tant, d'una xifra més similar als 52 escons que van obtenir el 2019, el seu zenit de moment. La suma dels vots de PP i Vox, si repliquessin els pactes de govern o d'investidura que han dut a terme en diverses comunitats autònomes després de dificultoses negociacions, superaria de manera clara el llindar de la majoria absoluta —176 escons—, de manera que podrien formar govern si encarrilen un acord. D'acord amb l'enquesta, sumarien entre 206 i 210 escons entre ambdues formacions.
L'esquerra, disgregada, es desfà
Pel que fa a l'espai a l'esquerra del PSOE, l'enquesta projecta que queda totalment desfet. L'esquerra no té encara un candidat ni una fórmula electoral, després de la renúncia acabada d'anunciar de la vicepresidenta del Govern i fundadora de Sumar, Yolanda Díaz. L'espai encara no ha aconseguit recompondre's després de la ruptura abrupta entre l'òrbita de Sumar, Izquierda Unida i Comuns amb l'òrbita de Podemos, i diverses enquestes han situat el portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, com a possible candidat favorit entre l'electorat d'aquest espai, per davant de la mateixa Díaz, Irene Montero o Antonio Maíllo. L'enquesta d'NC Report situa Sumar amb un 6,1% del vot i tan sols entre 8 i 10 escons, una caiguda contundent respecte al 12,33% del vot i 31 escons que va obtenir el 2023 la candidatura d'una Díaz en auge després de la seva projecció en el govern espanyol i com a líder de l'espai després de la renúncia de Pablo Iglesias. L'enquesta situa Podemos per separat i li atorga un 3,6% del vot i entre dos i tres escons.
ERC i Bildu mantenen l'avantatge sobre Junts i PNB
Finalment, pel que fa a l'espai sobiranista, a Catalunya, Esquerra Republicana se situa encara per damunt de Junts. Els de Gabriel Rufián —si repeteix com a candidat, en ple pols amb el partit per la seva proposta de formar una aliança de totes les esquerres de l'Estat— obtindrien un 2% del vot total i 7 escons, un resultat similar als 7 escons que van obtenir el 2023 amb un 1,9% del vot. Quant a Junts, obtindrien un 1,6% del vot i 6 escons, una caiguda d'un escó respecte al resultat del 2023 dels de Míriam Nogueras. En l'òrbita basca, Bildu consolidaria el sorpasso al PNB: els de Mertxe Aizpurua obtindrien l' 1,4% del vot i 6 escons, pràcticament calcat a l'1,36% i 6 escons dels abertzale el 2023. En el cas del PNB, ara sense Aitor Esteban com a candidat, ja que és el nou líder del partit, es mantindrien en un 1% del vot i 5 escons. Les enquestes també auguren dos escons per a BNG —el 2023 només en va tenir un—, un per a Coalición Canaria i un per a Unión del Pueblo Navarro —els mateixos resultats que el 2023—.