"Res no és fàcil en el Congrés aquesta legislatura", admet el ministre de Cultura i portaveu de Sumar, Ernest Urtasun. El dirigent de la formació fundada per Yolanda Díaz assegura que "s'avança" amb Junts per aconseguir "com més aviat millor" el seu suport —necessari, atesa la minoria parlamentària del govern de Pedro Sánchez— per a la reducció de la jornada laboral a 37,5 hores setmanals, una mesura estrella del Ministeri de Treball de Díaz que els de Carles Puigdemont ja van contribuir a retardar aquest juliol reafirmant el seu 'no' juntament amb PP i Vox. Ara, des de Sumar obren la porta a la possibilitat que la vicepresidenta del govern espanyol Yolanda Díaz torni a viatjar a Bèlgica a reunir-se en persona amb Puigdemont per "acabar de convèncer-lo", segons ha avançat aquest diumenge Urtasun en una entrevista per a Europa Press. No seria el primer viatge de la dirigent esquerrana per veure el líder de Junts, ja que ja ho va fer el setembre del 2023 per abordar el suport de la formació postconvergent a la investidura de Sánchez, sent la primera representant de l'Executiu espanyol que es reunia públicament amb Puigdemont des del seu exili el 2017 després dels fets del procés.
Urtasun ha assenyalat ara que al llarg de l'estiu hi ha hagut contactes amb Junts per abordar la qüestió i creu que van donant els seus fruits, per la qual cosa confia que "com més aviat millor" s'assoleixi un acord que permeti celebrar el debat de totalitat en el Congrés perquè la reducció de la jornada laboral arrenqui la seva tramitació parlamentària. El govern de coalició va estudiar celebrar aquest primer debat en l'últim ple abans del parèntesi estival, però finalment es va renunciar a l'esmentada possibilitat en no tenir garantit l'imprescindible suport dels set diputats de Junts. Els de Puigdemont, igual com el PP i Vox, té presentada una esmena perquè es torni el projecte de llei al departament de Yolanda Díaz. "Continuem parlant amb Junts de forma intensa. El Ministeri de Treball, que és qui pilota aquestes negociacions, ha seguit en contacte, i nosaltres estem convençuts que ho aconseguirem", ha valorat el ministre i portaveu de Sumar.
Malgrat que Díaz ha reiterat en diverses ocasions que hi ha marge de negociació i que les converses amb Junts avancen, aquest juny va haver d'avortar la missió i postergar la tramitació parlamentària de la reducció de la jornada laboral pel rebuig dels juntaires. Els de Carles Puigdemont al·leguen que la mesura perjudicarà les pimes i els autònoms, principal cos que conforma el teixit industrial català, i argumenten que pot implicar la destrucció de llocs de treball, especialment en sectors com el dels serveis o l'agroalimentari. La frenada a la mesura va ser celebrada per part de la patronal Foment del Treball, el president de la qual, Josep Sánchez Llibre, va lloar de Junts l'"exercici de coherència" i l'"haver sabut resistir totes les pressions". Així mateix, els sindicats CCOO i UGT, que s'han mobilitzat aquest estiu a favor de la mesura i es van reunir amb Puigdemont al desembre, ho van lamentar com un "fracàs" del govern espanyol.
La reunió del 2023, un canvi de paradigma
En cas que finalment la vicepresidenta del govern espanyol i ministra de Treball torni a reunir-se amb Puigdemont a Bèlgica, seria la segona visita després de la qual ja va fer el 4 de setembre del 2023. Puigdemont llavors era eurodiputat de Junts i es van reunir a la seu del Parlament Europeu, juntament amb Jaume Asens i Toni Comín. Era la primera reunió pública d'un membre d'Executiu espanyol des que el líder juntaire es va exiliar a Waterloo el 2017 pels fets del procés. Díaz va anar a abordar el suport dels juntaires a la investidura de Pedro Sánchez, per a la qual cosa Puigdemont va reclamar l'amnistia que ja s'ha aprovat —encara que el Tribunal Suprem no la hi ha aplicat— i una autodeterminació que després es va diluir. Díaz i Puigdemont van acordar una relació "normalitzada i estable" i explorar "solucions democràtiques al conflicte polític", i des d'aleshores la vicepresidenta assegura que parla recurrentment amb el líder independentista català. La Moncloa es va desvincular de la reunió i des de la branca del PSOE del govern espanyol van asseverar que Díaz anava en nom de Sumar i no de l'Executiu. La reunió també gairebé costa un front judicial a Díaz, ja que entitats com Societat Civil Catalana i altres particulars van presentar denúncies i querelles per presumptes delictes d'omissió del deure de perseguir delictes dels funcionaris públics, desobediència, encobriment, ultratge, malversació de fons públics, tradició i contra la pau i la independència de l'Estat espanyol. Totes elles van ser inadmeses pel Suprem.