Sumar contradiu Sánchez i assegura que la responsabilitat del Marroc a Ceuta "és clara"

Sumar torna a desmentir les paraules del president del govern espanyol de coalició, Pedro Sánchez, respecte de la implicació de l'estat marroquí en la crisi migratòria de Ceuta i l'assalt d'unes 72.000 persones a la frontera el passat 30 i 31 de juliol. El ministre de Cultura i portaveu de la formació, Ernest Urtasun, ha afirmat, en contraposició a les declaracions de Sánchez en una entrevista aquest dilluns al matí, que el Marroc té responsabilitat "per acció i omissió" en l'entrada massiva de migrants de finals de juliol a la ciutat de Ceuta. "La responsabilitat és clara", ha assegurat el ministre. En una roda de premsa conjunta amb la coordinadora general de Sumar, Rosa Martínez, i en representació dels partits que conformen el soci minoritari del govern espanyol, Urtasun ha defensat la necessitat de reubicar els migrants a la Península, ja que hi ha prou "capacitat" i "places" per acollir-los al conjunt de les comunitats autònomes.

El ministre de Cultura ha remarcat que una situació semblant a la que es viu a la ciutat de Ceuta es va donar l'any 2023 a Itàlia, quan van arribar uns 114.000 migrants a l'illa de Lampedusa i el govern que dirigeix la ultradretana Giorgia Meloni va acordar el trasllat immediat d'uns 64.000 d'aquests al territori peninsular de l'Estat italià. "En aquell moment no vaig sentir a cap responsable de la Comissió Europea dir que aquelles persones no havien de moure's de Lampedusa, ni vaig escoltar a cap altre govern europeu, en un acte d'insolidaritat absolutament impresentable, dir que aquelles persones s'havien de quedar a Lampedusa", ha recriminat Urtasun.

Intent de "desestabilització" contra el govern espanyol

El ministre català ha indicat que, tot i les "pressions" que exerceix l'executiu comunitari perquè "ningú" es mogui de Ceuta, Sánchez ha d'oferir solucions per descongestionar la ciutat. De fet, ha titllat de "vergonyosa" la postura de membres de la cúpula de la UE respecte de la crisi i ha afirmat que a Ceuta no se la pot tractar com el "pati de darrere" d'Europa i que mereix la solidaritat del continent.

El ministre de Cultura ha apuntat al fet que l'entrada massiva ha estat un "intent de desestabilització" del govern espanyol progressista del qual forma part i ha dit que hi ha una motivació política en aquesta desestabilització. Segons ha indicat, aquesta està a la vista de la "reacció" de tota la internacional reaccionària, des del govern d'Israel fins al president dels Estats Units, Donald Trump, un cop produït l'esdeveniment. 

Urtasun ha defensat que, un mes després de l'esclat de la crisi migratòria, ara és el "moment de les solucions" per a Ceuta i espera que Sánchez es mogui en aquesta línia en la seva compareixença al Congrés, com ha considerat que han demostrat que es pot fer la ministra de Sanitat, Mónica García, i la d'Infància, Sira Rego, des de les seves parcel·les. A parer seu, és imprescindible que una de les mesures que anunciï Sánchez sigui la reubicació dels migrants a la Península per poder aconseguir que Ceuta torni a la "normalitat".

La reubicació, "indispensable"

"El que esperem de la compareixença és continuar aportant solucions i aquesta a nosaltres ens sembla indispensable", ha remarcat el ministre. Fins ara, però, tant el president del govern espanyol com el seu ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, han rebutjat traslladar a la península els migrants arribats del Marroc per protegir la integritat de l'espai Schengen davant els dubtes que van aixecar els socis europeus els primers dies de la crisi. Urtasun, en canvi, ha insistit a dir que el trasllat és "fonamental perquè Ceuta pugui reprendre la normalitat i perquè es puguin respectar els drets de les persones migrants". 

A més, Urtasun ha revelat que Sumar tampoc està d'acord amb la decisió del Consell de Ministres de reformar les lleis d'estrangeria i d'asil, en considerar que van fins i tot més lluny que el pacte de migració i asil de la UE que el seu espai polític considera. Per tant, ha dit que cal defensar "amb dents i ungles" l'estructura jurídica espanyola per donar garanties d'asil a les persones que ho requereixin i que iniciaran un diàleg amb el Ministeri de l'Interior per modificar aquests textos quan arribin al Consell de Ministres en segona volta.