Els socis de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) han avalat la proposta de l'actual direcció de l'entitat independentista encapçalada per Lluís Llach per reformar els seus estatuts amb una aclaparadora majoria. Ho han fet en el marc de l'Assemblea General Ordinària que s'ha celebrat entre el 25 i el 30 de juny de forma telemàtica amb un 73% dels vots a favor, per sobre del 65% que requerien els mateixos estatuts per impulsar una reforma d'aquesta magnitud. També s’ha aprovat la reforma parcial del Reglament de Règim Intern amb el 75% dels vots a favor. A les votacions hi han participat 3.434 socis, que suposa una participació d’1,8 vegades més alta que a l'anterior reforma dels Estatuts del maig de 2021 (1.870 socis). També ha superat la participació de la votació del Full de ruta aprovat el gener d'enguany (2.434), que ja havia sigut la més alta dels últims fulls de ruta aprovats.
Les propostes aprovades més polèmiques
Segons explica l'entitat en un comunicat, els resultats i els documents finals actualitzats es presentaran el pròxim diumenge 6 de juliol a les 12 h en un acte polític al Casinet d’Hostafrancs a Barcelona, que servirà per explicar la tasca de l’Assemblea i els principals reptes de futur de l’entitat per avançar cap a la independència. Els canvis més destacats que s'ha aprovat durant aquest procés de reforma estatutària hi ha quatre punts que toquen el moll de l'os de l'entitat: "L'ANC es mantindrà totalment independent de qualsevol partit polític o federació de partits, coalició o federació electoral, agrupació d'electors o qualsevol altra forma de participació en una opció electoral i, a més, no la impulsarà, ni promourà, ni s'implicarà i tampoc no es presentarà ni directament ni indirectament a cap classe d'eleccions. Per poder proposar la modificació d'aquest article es necessitarà el suport mínim d'un 65%, tant dels membres del secretariat nacional com posteriorment a l'Assemblea General. També caldrà un procediment que garanteixi la igualtat de condicions en la difusió i defensa dels diferents posicionaments".
Una altra de les propostes aprovades pels socis és recuperar "persones valuoses que fa anys que no tenen responsabilitat" i permetre que antics càrrecs es puguin tornar a presentar com a secretari passats dos mandats. Un altre canvi recau en les assemblees de base per "facilitar la seva agrupació, mantenir-les actives i reactivar les que no estan operatives", a més d'augmentar el mandat a tres anys i possibilitar de tornar-se a presentar. Així mateix, l'altra proposta més polèmica és a l'hora d'escollir els càrrecs orgànics. Si bé ara és necessari el suport del 2/3 dels secretaris per ser president, vicepresident i tresorer, el que es proposa és mantenir la necessitat dels 2/3 durant les primeres segones votacions. Si hi ha una tercera votació, només es necessitaria la majoria absoluta. El cinquè punt relativament polèmic és que la gestió de les despeses de base s'hauran de fer amb "criteris racionals, sotmeses als objectius propis de l'assemblea".
Paluzie, Feliu i Costa, els més crítics
La votació no ha estat exempta de polèmica, ja que els més crítics han acusat l'actual direcció de "manca de consens" i de sobrepassar els principis fundacionals de l'ANC. Les expresidentes Elisenda Paluzie i Dolors Feliu van demanar el vot en contra de la reforma, com també ho ha fet l'advocat i actual secretari nacional Josep Costa. De fet, aquest últim considera que "molts no reconeixeran la veracitat ni la legitimitat dels resultats de la votació" i ha acusat l'actual direcció de "trampes" en tots els passos del procés. De fet, aquest mateix diumenge tots els crítics acusaven criticaven Llach per la carta enviada als socis demanant el vot favorable a la reforma estatutària.