L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) afronta aquesta una setmana decisiva amb la reforma dels seus estatuts i el reglament de règim intern, que s'han de votar a través de l'assemblea general ordinària de l'entitat presidida per Lluís Llach entre el 25 i el 30 de juny de forma telemàtica. Després d'uns mesos en els quals l'entitat ha debatut la proposta del comitè permanent de l'entitat a través del seu secretariat nacional, les assemblees de base i amb les esmenes presentades, la reforma dels estatuts han reflectit el moment de divisió interna que continua vivint l'ANC, com el mateix independentisme. I és que els principals punts calents que afronta l'entitat i que provoca el xoc entre les dues famílies internes és, per una banda, la forma d'elecció de la presidència de l'entitat i, per l'altra, les opcions que té l'entitat per participar de forma directa o indirecta en unes eleccions, amb la llista cívica denegada pels socis de l'entitat com a punt de partida. 

El secretariat nacional va aprovar el passat 26 d'abril una ponència de modificació parcial dels Estatuts i del Reglament de Règim Intern, proposada pel secretari de gestió jurídica i seguretat, Josep Cruanyes, i la ja exsecretària Sílvia Ventura. Segons explica el coordinador de la Comissió d'Incidència Política, Josep Vila, la proposta de reforma s'emmarca com una "actualització" de l'entitat en cada context. "La urgència de procedir en una reforma parcial neix realment com una línia de continuïtat històrica dels darrers mandats de l’ANC", explica Vila en declaracions a El Nacional.cat, des d'on defensa que la proposta de l'actual comitè permanent de l'ANC neix d'anteriors mandats. De fet, assegura que en l'anterior mandat presidit per Dolors Feliu a la comissió jurídica "ja se li va encarregar una proposta". "La feina estava avançada, però no es va culminar", diu el dirigent de l'ANC.

De fet, Vila també explica que les darreres juntes electorals del 2022 i del 2024 van enviar suggeriments a l'entitat, com "replantejar el llindar de 2/3 per poder nomenar els càrrecs orgànics" (presidència, vicepresidència i tresoreria). "Hi ha comissions de l’ANC que històricament ja porten reclamant canvis des de fa temps, com la d’incidència internacional o la comissió d’accions al territori, perquè no s’adapta actualment", explica. L'esborrany de Cruanyes i Ventura, de fet, es presenta el passat març, quan el secretariat nacional va tenir fins a catorze dies per poder presentar esmenes. Finalment, en presenten 31, de les quals el 50% s'accepten. A partir d'aquí són les assemblees de base les que presenten les seves esmenes: "Es reben poques esmenes, fet que implica que estan molt d'acord amb la proposta", considera Vila, que afirma que l'assemblea de base de l'esquerra de l'Eixample en presenta 70, de les quals 12 s'accepten directament. 

A partir d'aquí és on Vila critica el comportament d'una part de l'ANC. "Tot això contrasta amb la campanya de vot en contra, que és de bloqueig i d'un no a tot des d'un bon començament. Es demana que es voti en contra d'això quan encara està en construcció", opina el coordinador de la Comissió d'Incidència Política, que li hi hagués un "debat serè". "En els canvis d'estatut s'aborda llacunes normatives detectades, que generen confusió i que cal canviar. No té la mateixa situació l'ANC del 2012 que l'actual", opina Vila, que creu que "no s'ha paït" que la figura de Lluís Llach representés la veu contrària a la llista cívica en l'anterior mandat. 

El manifest del sector crític que acusa Llach de "manca de consens"

En aquest context, entra en joc el sector crític de l'actual direcció de l'ANC. Un dels que representa aquest sector és el secretari de l'entitat Josep Costa. L'advocat i exdiputat de Junts per Catalunya acusa la direcció de Lluís Llach d'actuar "sense consens". "No s’ha negociat res i el grup majoritari anava amb una proposta que havia fet de fora de l’ANC, que és Moviment per la independència, format pels que diuen que són fundadors de l'Assemblea", acusa Costa. L'advocat assegura que des d'aquest sector es considera que la independència "no va tan de pressa com s'havia previst" i que per això consideren que "cal un canvi per donar una estructura més duradora". "Això a la pràctica és canviar la filosofia organitzativa de l’ANC, que s’havia concebut perquè no pugui controlar-se a través de cap partit ni grup organitzat", assegura Costa.

El secretari de l'ANC explica que hi havia hagut un seguit de documents que s'havien fet en anteriors mandats per "fer millores tècniques". "Ara s'ha fet un decret òmnibus que barreja millores tècniques de consens amb uns canvis per controlar l'ANC millor", acusa Costa, que critica que no s'hagi fet un grup de treball per negociar o que no passi per les comissions del secretariat competent. "Es va passar el rodet amb unes majories que no són qualificades que preveu la reforma dels estatuts", afirma, assegurant que el secretariat ho va aprovar amb una trentena de vots.

Per això, fa uns dies, Costa, juntament amb més de 200 adhesions, va impulsar un manifest demanant el vot en contra dels socis a la proposta de reforma dels estatuts i que "immediatament" el secretariat nacional impulsi un grup de treball obert a les assemblees de base i a antics càrrecs de l'entitat per tal que es recullin totes les propostes de millora i s'impulsin les que generen consens. De fet, en el manifest se subratlla que uns canvis "tan importants només s'hauria de plantejar si són fruit d'un ampli consens". "Ens hem trobat amb una proposta ja redactada i la controvèrsia que ha generat", asseguren els crítics amb Llach, que lamenten que l'assemblea general sigui de forma virtual. 

Les principals modificacions dels estatuts

Durant l'assemblea general ordinària dels socis de l'ANC les propostes s'hauran de votar amb més del 65% dels suports. També s'hauran de votar les esmenes vives i, finalment, la proposta definitiva. Entre les propostes més destacades hi ha el que va ser clau per impulsar la llista cívica, que, finalment, va quedar rebutjada pels socis de l'entitat. Ara, l'article 2.4 diu: "L'ANC es mantindrà totalment independent de qualsevol partit polític, coalició electoral o grup d'electors i no es presentarà a cap tipus d'eleccions". Tanmateix, per proposar la llista cívica, l'anterior direcció simplement "l'impulsava" i no hi participava directament. Ara, es busca evitar interpretacions de la següent forma: "L'ANC es mantindrà totalment independent de qualsevol partit polític o federació de partits, coalició o federació electoral, agrupació d'electors o qualsevol altra forma de participació en una opció electoral i, a més, no la impulsarà, ni promourà, ni s'implicarà i tampoc no es presentarà ni directament ni indirectament a cap classe d'eleccions. Per poder proposar la modificació d'aquest article es necessitarà el suport mínim d'un 65%, tant dels membres del secretariat nacional com posteriorment a l'Assemblea General. També caldrà un procediment que garanteixi la igualtat de condicions en la difusió i defensa dels diferents posicionaments". 

Una altra de les propostes és recuperar "persones valuoses que fa anys que no tenen responsabilitat" i permetre que antics càrrecs es puguin tornar a presentar com a secretari passats dos mandats. Un altre canvi recau en les assemblees de base per "facilitar la seva agrupació, mantenir-les actives i reactivar les que no estan operatives", a més d'augmentar el mandat a tres anys i possibilitar de tornar-se a presentar. Així mateix, l'altra proposta més polèmica és a l'hora d'escollir els càrrecs orgànics. Si bé ara és necessari el suport del 2/3 dels secretaris per ser president, vicepresident i tresorer, el que es proposa és mantenir la necessitat dels 2/3 durant les primeres segones votacions. Si hi ha una tercera votació, només es necessitaria la majoria absoluta. El cinquè punt relativament polèmic és que la gestió de les despeses de base s'hauran de fer amb "criteris racionals, sotmeses als objectius propis de l'assemblea". Una forma, apunten els crítics, de "controlar-les".

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!