Un DNI, passaport i carnet de conduir en català per andalusos i extremenys? Per estrany que pugui semblar, podria ser possible si tirés endavant la proposta que han presentat els socialistes al Congrés. A iniciativa del PSC, el Grup Socialista al Congrés ha presentat aquest dilluns una proposició de llei que permetria que documents oficials com el DNI, carnet de conduir o passaport es puguin expedir de forma bilingüe en qualsevol lloc de l'Estat. Aquesta proposta, de fet, ja s'aplica en comunitats amb llengües cooficials, com és el cas de Catalunya, on es disposa de DNI i carnet de conduir en català i espanyol. Els socialistes demanen, per tant, que aquesta llei s'ampliï a tot l'Estat, la qual cosa permetria, per exemple, que un andalús o un extremeny pogués tenir el seu DNI, carnet de conduir i/o passaport, tant en castellà com en eusquera, gallec o català.
Aquesta proposta ha causat un gran enrenou a les xarxes socials, on s'ha criticat que ja s'aplica en les comunitats autònomes amb llengües cooficials i s'ha qüestionat obertament la seva utilitat en comunitats autònomes on el castellà és l'única llengua oficial i d'ús social.
A Espanya no parla de cap altra cosa. És la principal preocupació entre els espanyols, tenir el DNI i passaport bilingue..¡Pobre PSOE!! https://t.co/R3YSUBsDNJ
— Angel Baena (@AngelBaena5) 13 de febrer de 2017
Deixant De banda el fet que JA FA ANYS que el DNI és bilingüe! Aquesta gent a quin planeta viu??? @XaviSerrats @krmeta12
— Xavier Sala-i-Martin (@XSalaimartin) 13 de febrer de 2017
Segons ha explicat la mateixa diputada del PSC Meritxell Batet -que ha presentat la proposta juntament amb el portaveu del Grup Socialista, Antonio Hernando, i els diputats Javier Lasarte (Àlaba), Pere Joan Pons (Illes Balears) i Lola Galovart (Galicia)- es tracta d'una iniciativa amb una "dimensió simbòlica que pretén valorar la riquesa que tenim com a país de forma col·lectiva i que ens sentim orgullosos de la pluralitat". "És un element de cohesió: és el que cridem cultura federal", ha resumit.
La proposta s'emmarca en la proposició de Llei Orgànica per al reconeixement i l'Empara de les Llengües Cooficials a Espanya, que s'ha presentat avui juntament amb una proposició no de llei sobre el tractament de les llengües cooficials en les pàgines web de l'Administració General de l'Estat. En aquest sentit, Hernando ha destacat que l'objectiu d'aquestes propostes és "normalitzar l'ús de les llengües cooficials en la relació quotidiana dels ciutadans amb els poders públics". Així mateix, s'han presentat una sèrie de preguntes al Govern per conèixer quina és la situació en aquest àmbit.
Fa escassament un mes, i arran de la supressió del web en espanyol de la Casa Blanca, l'Executiu de Rajoy també va rebre crítiques en aquest sentit. Si bé és cert que el web de la Moncloa permet consultar la informació a les llengües que són oficials a l'Estat (castellà, català, gallec, eusquera), els continguts estan escrits gairebé tots en espanyol.
"Miopia política"
El debat sObre el DNI bilingüe ha traspassat les fronteres de les xarxes socials i ha arribat a l'esfera política. El mediàtic diputat d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, ha ironitzat aquest dilluns sobre la llei de pluralitat lingüística registrada pel PSOE al Congrés. "Vaig estar a les últimes diades i ningú cridava 'DNI català', tothom cridava 'Independència'", ha assegurat i ha advertit els socialistes que la seva proposta no frenarà el procés sobiranista.
En aquesta línia, Rufián ha comparat al PSOE amb Maria Antonieta -qui, davant la multitud de francesos que protestaven perquè passaven gana va cridar, "que els donin pastissos" - i ha assegurat que tenen una enorme "miopia política".