El 1981, el Centre Nacional d'Intel·ligència, no existia. En el seu lloc hi havia el Centre Superior d'Informació de la Defensa (Cesid), més concretament, la seva Agrupació Operativa de Missions Especials (AOME). Un dels grans dubtes que envoltaven el 23F era el paper que aquest organisme hagués pogut tenir en la preparació del cop d'estat liderat per Antonio Tejero. Ara, els documents que ha desclassificat el govern espanyol per "saldar un deute històric" donen més informació rellevant. Concretament, entre els centenars de papers que han vist la llum aquest dimecres a través del web de la Moncloa hi ha un informe que analitza la participació dels membres de l'AOME en els fets del 23F que assenyala sis implicats, tot i que en diferents graus: "O bé coneixien els fets abans del 23 o van planificar un suport operatiu que van dur a terme i que posteriorment van intentar encobrir la seva participació activant una operació que justifiques els seus moviments", resol l'investigació.
Diferents papers
Estem parlant del capità de la Guàrdia Civil, Vicente Goméz Iglesias; el capità d'Infanteria, Francisco García Almenta Dobón, el sargent de la Guàrdia Civil; Miguel Sales Maroto i Rafael Monge Segura. Segons el document desclassificat, tots quatre coneixien els fets concrets abans que tinguessin lloc, fet que els implica directament. També van donar per fet que el comandant d'Infanteria, José Cortina Prieto, cap de l'Agrupació, també ho sabia: malgrat els indicis no ho van poder comprovar. Hi ha un sisè nom que apareix en els documents, el del caporal José Moya Gómez, a qui atribueixen missions de control a la zona del Congrés. D'aquests, Vicente Goméz Iglesias va ser processat i condemnat, mentre que José Cortina Prieto, va ser processat i absolt. Els quatre restants van ser sancionats i donats de baixa, però no van ser processats.
En l'informe, els investigadors atribueixen diferents papers a tots els implicats, tant el dia 23 com l'endemà, el 24. L'únic a qui no assenyalen amb "activitat directa" és el comandant Cortina, mentre que la resta estan tots implicats. Així, García Almenta va distribuir els mitjans logístics (emissors i receptors de freqüències especials i tres vehicles amb matrícules falses) per donar suport a la columna que es dirigia cap a la cambra baixa. A més, va estar en contacte amb Goméz Iglesias, que va ser qui va dirigir al caporal Monge en la marxa cap al Congrés. Sales Maroto i Moya es van encarregar de les missions de control.
Operación Míster
El mateix document també parla de l'Operació Míster, que es va posar en marxa l'endemà del cop, el 24 de febrer, un cop es va constar que havia fracassat. Es tractà, així, d'una operació per a encobrir els membres del CESID que havien estat implicats. Va ser el comandant Cortina qui va reunir Almenta, Sales i Monge per activar-la, corregint i falsejant dades dels documents per justificar legalment els moviments del personal i l'ús del material logístic que s'havia fet servir el dia abans. "Es va ordenar un informe amb caràcter no judicial, per intentar aclarir el que va succeir dins la Unitat el dia 23", recull el text, però després es van identificar "contradiccions en les declaracions" dels implicats.