Tres anys i mig després dels fets, els cinc síndics electorals de l'1-O seuran dimecres al banc dels acusats. La fiscalia demana dos anys i nou mesos de presó per desobediència i usurpació de funcions públiques.

En declaracions a El Matí de Catalunya Ràdio, el qui va ser president de la sindicatura, Jordi Matas, ha defensat que no han comès cap delicte i ha afegit que encara no saben què i a qui se'ls acusa d'haver usurpat. El vocal Josep Pagés ha afegit que la dilació en el temps del cas li dona un "contingut polític" i demostra "voluntat persecutòria". I és que, segons Pagés, es tracta d'una "querella preventiva amb voluntat de dissuadir".

"Ànim de revenja"

La vocal Tània Verge ha defensat que tampoc van desobeir i ha instat la fiscalia a presentar proves tot recordant que la presumpció d'innocència està de la part dels exmembres de la Sindicatura Electoral de l'1-O. En aquest context, ha conclòs que és una querella amb "ànim de revenja".

En la mateixa línia, la que també va ser vocal Marta Alsina veu l'actuació de la Fiscalia com un "escarment" per donar el missatge que no ho poden tornar a fer. Alsina considera que ja han complert el càstig tot recordant que se'ls va sancionar i que van dimitir el 21 de setembre del 2017 a instàncies del Govern, abans del referèndum.

En canvi, al seu escrit, el ministeri públic afirma que els cinc membres de la Sindicatura Electoral van signar resolucions com a tals tot i saber que el Tribunal Constitucional (TC) havia suspès les lleis aprovades pel Parlament per crear aquesta figura.

"Desobediència i usurpació de funcions públiques"

La fiscalia els acusa de desobediència i usurpació de funcions públiques, però no de malversació, i els demana dos anys i nou mesos de presó. Al seu escrit, el ministeri públic afirma que els cinc membres de la Sindicatura Electoral van signar resolucions com a tals tot i saber que el Tribunal Constitucional (TC) havia suspès les lleis aprovades pel Parlament per crear aquesta figura.

El 6 de setembre del 2017, en un ple molt accidentat, el Parlament va aprovar la llei del referèndum d’autodeterminació que incloïa el nomenament dels síndics electorals, que van ser designats l’endemà pel mateix plenari, tot i l’advertència del TC que això incomplia les seves interlocutòries contra el referèndum. 

L'oposició protestant durant el ple del 6 de setembre de 2017 / ACN

El mateix 7 de setembre la Sindicatura Electoral va celebrar la seva sessió constitutiva i va designar president de l’òrgan a Jordi Matas, Marta Alsina com a vicepresidenta i Marc Marsal com a secretari. El 8 de setembre van ser publicats els càrrecs al DOGC.

El 7 de setembre el govern espanyol del PP havia recorregut contra les anomenades ‘lleis de desconnexió’ del Parlament davant del TC, i l’alt tribunal les va suspendre, així com totes les resolucions que se’n derivessin. El TC va acordar la notificació d’aquesta resolució als síndics, entre altres, advertint-los de possibles conseqüències penals si seguien endavant amb la seva funció, especialment el nomenament dels síndics electorals territorials, la creació d’un registre pel referèndum o altres iniciatives. La resolució del TC es va fer pública als mitjans la tarda del mateix 7 de setembre, però es va publicar al BOE l’endemà.

No obstant això, la web de la Generalitat www.referendum.cat va publicitar l’acord de la Sindicatura Electoral que nomenava els síndics territorials de l’Aran, Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida. També es va publicar l’acord per acreditar organitzacions interessades a participar en el referèndum i el model oficial de paperetes de la votació de l’1-O.

Imatge principal: Una urna del referèndum de l'1 d'octubre de 2017 / Sergi Alcàzar