Negació de drets. Els cinc síndics electorals de l’1-O no són amnistiats i el seu processament s’ha elevat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) vuit anys després del referèndum, segons han confirmat fonts jurídiques a ElNacional.cat aquest dimecres. Per què? Perquè una de les juristes de la Sindicatura del Referèndum, l’exconsellera Tània Verge és actualment diputada d’ERC, i el seu aforament és davant l’alt tribunal català. La magistrada del Penal 11 de Barcelona ha pres aquesta decisió, després que l’Audiència de Barcelona li donés la raó que no té la competència per jutjar-los, per segona vegada. En el primer judici, van ser absolts.
L’advocat Ramon Setó, en nom de Verge i l’advocat i exsíndic Marc Marsal, va tornar a demanar al jutge que apliqués, a tots, l’amnistia, que novament l'ha denegada. Es dona la circumstància, però, que un altre dels síndics Josep Pagès és actualment diputat per Junts en el Congrés dels Diputats, i el seu aforament és competència del Tribunal Suprem. És a dir, es pot tornar a obrir una discussió de la competència de la causa, mentre se’ls nega l’amnistia. Els altres síndics són Marta Alsina i Jordi Matas. El TSJC ja ha informat els advocats dels síndics de l'1-O que la magistrada Núria Bassols serà la ponent de la causa. Caldrà veure ara si la Fiscalia Superior de Catalunya demana que se'ls apliqui l'amnistia, com ha fet a la majoria de causes del procés
La Fiscalia va demanar un segon judici
Els síndics electorals van ser jutjats i absolts l’abril del 2021 per una anterior magistrada al Penal 11, quan no tenien cap aforament. L’Audiència de Barcelona, un any després, va fer repetir el judici, com demanava la Fiscalia, que els demanava dos anys i nou mesos de presó pels delictes de desobediència i usurpació de funcions públiques.
En aquest temps, la causa ha estat parada en el jutjat Penal 11, el qual ja sabia dels aforaments de Verge i Pagès, com també la Fiscalia. Mai es va resoldre la competència de la causa, i en aprovar-se la llei de l'oblit penal, el juny de 2024, el jutge els ha negat arxivar la seva imputació, tot i que la llei ho permet, han denunciat els advocats defensors.
Una escarida exposició raonada
Per elevar les causes dels aforats al tribunal competent, els jutges han de fer una exposició raonada dels indicis delictius. En el cas dels síndics de l'1-O, la jutge ha fet un escrit ben escarit. En només 9 línies, la jutgessa exposa que, un cop informada la Fiscalia, deriva el cas al TSJC "per al seu enjudiciament" perquè Tània Verge "ha adquirit durant la tramitació del procediment la condició de parlamentària al Parlament de Catalunya, que implica un aforament especial". Hi afegeix que "no és possible la divisió de la causa, en tant que les presumptes conductes atribuïdes a cada un dels encausats són inescindibles per haver-se desenvolupat a través del mateix òrgan col·legiat". Inicialment, i sense llei d'amnistia, es plantejava que els exsíndics no aforats fossin jutjats en el Penal 11 i els aforats en el TSJC i el Suprem.
Precisament, Josep Pagès i Jordi Matas, juntament amb els seus advocats Gonzalo Boye i Isabel Elbal, protagonitzaran l'acte La Sindicatura Electoral de l'1-O: Vuit anys de repressió, a l'Ateneu Barcelonès el pròxim 17 de novembre a la tarda.