El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha assegurat aquest dilluns a la tarda que la col·locació de simbologia política a l'espai públic no pot ser regulada pels ajuntaments, perquè suposa un exercici de llibertat d'expressió, excepte si es vulneren ordenances municipals, i sempre interpretant-les de la manera més restrictiva possible a favor de la llibertat d'expressió.

Sobre l'ús de simbologia en els edificis públics, ha dit que cal regular-ne l'ús per no vulnerar la neutralitat de l'administració. D'aquesta manera, ha respost a diverses peticions que ha rebut en les darreres setmanes sobre la col·locació o retirada de llaços grocs, pancartes i altres elements a la via pública.

Segons Ribó, els ajuntaments poden regular l'ús de l'espai públic i el paisatge urbà però no pas l'exercici del dret de llibertat d'expressió ni el de reunió i manifestació. Com a drets fonamentals, aquests drets els regula una llei orgànica i només es poden limitar en els casos habilitats legalment. Qualsevol limitació en l'exercici d'aquest drets s'ha d'interpretar de manera restrictiva a favor de l'exercici del dret, diu el Síndic.

Pel que fa a l'ocupació de l'espai públic (voreres, places, vies, parcs o platges, entre altres), correspon les administracions locals o la Generalitat (per delegació de l'Estat) la seva regulació amb l'objecte de "vetllar per fer compatible la necessitat de fer un ús privatiu de la via pública amb l'interès general de poder gaudir lliurement de l'espai públic".

Sobre l'ús de façanes, balcons i altres elements exteriors dels edificis públics, Ribó diu que l'administració els pot fer servir com a "altaveus per exposar diferents símbols que s'identifiquen amb el suport o el compromís per a la defensa dels drets fonamentals o dels drets de minories vulnerables i també per difondre missatges amb càrrega ideològica àmpliament acceptats per les majories polítiques".

Per això, el Síndic, recomana que es "reguli la utilització de les façanes i altres elements exteriors dels béns afectats a l'ús i als serveis públics, tenint en compte el que preveu l'article 65 del Decret 323/1983 a fi de poder disposar d'un marc jurídic amb criteris objectius per decidir sobre la legalitat de donar un ús o uns altres a aquests béns en funció dels casos concrets".

Respecte els funcionaris, el Síndic diu que el personal de l'administració "té dret a la llibertat d'expressió amb el límit de no posar en joc la neutralitat i imparcialitat de l'administració. No hi ha un dret general d'aquest personal a fer servir les dependències dels edificis públics per expressar les seves idees o ideologies i, per tant, l'administració en pot regular l'ús, si s'escau, i limitar-ho a certs espais, com ara taulers informatius".

En relació amb el comunicat d'aquest dilluns del Defensor del Poble espanyol, la Llei orgànica 36/1985 estableix un deure de coordinació entre aquesta institució i el Síndic de Greuges que "s’hauria de manifestar amb l’intercanvi d’informació entre ambdues institucions, cosa que en aquest cas no s’ha produït".

El Síndic reitera la seva disposició a la coordinació amb el seu homòleg estatal i recorda que ha emès diversos informes sobre drets i llibertats a Catalunya que han estat debatuts al Parlament.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat