La visita de Claudia Sheinbaum a Barcelona era un dels grans atractius de la IV Reunió En Defensa de la Democràcia, que s’ha erigit en el punt de llança del moviment democràtic davant les polítiques que està imposant Donald Trump a tot el món. La presidenta mexicana ha escollit la capital catalana, on paral·lelament se celebra la Global Progressive Mobilisation, pel seu primer viatge a Europa des que va assumir el càrrec. La presència de Sheinbaum representa un punt d’inflexió en el desgel amb Espanya després de vuit anys de tensions diplomàtiques per la manca de reconeixement dels abusos històrics i el patiment causat pels conqueridors espanyols durant la colonització d’Amèrica. Tot i que no hi ha prevista cap trobada formal entre Sheinbaum i Pedro Sánchez, hi havia molta expectació mediàtica per les paraules i gestos que poguessin trencar el distanciament bilateral entre els dos països en la primera trobada entre els dos presidents. I Sheinbaum ha fet unes breus declaracions abans de l’entrada a la reunió en les que ha donat per tancada la crisi amb Espanya o, més aviat, ha negat que mai existís. “No hi ha crisi diplomàtica, mai no n’hi ha hagut. El que és molt important és que es reconegui la força dels pobles originaris per a la nostra pàtria”, ha assegurat la presidenta, que també ha afirmat estar “contenta” de ser a Barcelona per “defensar la democràcia amb principis”.  La reunió de Barcelona parteix de la iniciativa En Defensa de la Democràcia impulsada originalment per l’expresident xilè Gabriel Boric i ha reunit, a més de Sánchez com a amfitrió, i a Sheinbaum, els presidents Luiz Inácio Lula da Silva (Brasil), Gustavo Petro (Colòmbia), Yamandú Orsi (Uruguai) i Cyril Ramaphosa (Sud-àfrica). 

La crisi diplomàtica entre Mèxic i Espanya es va originar en el 2019 amb una carta del llavors president Andrés Manuel López Obrador que va enviar al rei Felip VI en la que l’instava a demanar perdó pels abusos històrics comesos pels espanyols durant la Conquesta i colonització d’Amèrica, fa cinc segles. La corona espanyola va guardar silenci, però el govern de Pedro Sánchez va lamentar la publicació de la carta i va rebutjar el seu contingut, tot i que no va haver-hi una resposta formal de Madrid. Això va escalar l'octubre de 2024, quan Sheinbaum no va convidar el rei a la seva presa de possessió, fet que va portar Espanya a no enviar-hi representació oficial, marcant un punt baix en les relacions bilaterals en dècades. Tot i que Sheinbaum ha reiterat que les relacions mai no es van trencar, ha insistit a reconèixer aquests “abusos històrics”.

La petició inicial de López Obrador va generar fortes crítiques a Espanya de partits com el PP i Vox, i tensions diplomàtiques en el 2022, quan Obrador va proposar una "pausa" en les relacions diplomàtiques motivada per crítiques a empreses espanyoles energètiques a les quals va acusar de "contuberni econòmic" i de veure a Mèxic com a "terra de conquesta". Sheinbaum va defensar aquesta postura, argumentant que una disculpa "engrandeix" als governs, i va vincular l'exclusió del rei a la falta de resposta. Les relacions comercial i culturals van continuar fortes, però les polítiques es trobaven en el seu pitjor moment des del 1977, quan Mèxic i Espanya van reprendre les seves relacions diplomàtiques després de 38 anys de trencament a causa de la Guerra Civil i l'exili republicà.

En el 2025, però, van produir-se alguns gestos de desgel, com les declaracions del ministre José Manuel Albares durant la inauguració a Madrid de l’exposició La dona en el Mèxic indígena, on va reconèixer "dolor i injustícia envers els pobles originaris", qualificant-ho com a part de la història compartida que no s’ha de negar ni oblidar. El 16 de març de 2026, Felip VI va visitar aquesta mateixa exposició al Museu Arqueològic Nacional de Madrid, acompanyat per l’ambaixador mexicà Quirino Ordaz Coppel; allà va admetre explícitament "molts abusos i controvèrsies ètiques" en la Conquesta d’Amèrica, tot destacant el valor del patrimoni indígena cedit per Mèxic. Unes paraules que van ser molt criticades pel PP i Vox, i que el mateix Alberto Núñez Feijóo va qualificar de "disbarat". Sheinbaum va valorar ambdós gestos com a "primers passos" cap al reconeixement històric, aplanant el camí per al seu viatge a Barcelona.