Aquest dimarts el Govern assegurava a Junts, en el marc de la negociació per aprovar els pressupostos, que no "congelaria" el pla d'obertura de delegacions a l'exterior, com demanava el PSC. Aquest dimecres la consellera d'Acció Exterior i Unió Europea, Meritxell Serret, s'ha reafirmat des d'Hèlsinki en aquesta posició i ha defensat que "no s'ha de fer polèmica" amb les delegacions catalanes a l'estranger, després que l'exconsellera del departament, Victòria Alsina, acusés el Govern d'ERC de "paralitzar" el nomenament de delegats a sis oficines que estan en procés d'obrir. En una atenció als mitjans des de Hèlsinki, Serret ha apuntat que l'executiu "en cap cas ha descartat crear noves delegacions" i ha afegit que el seu objectiu és "consolidar" la xarxa actual. Per l'actual titular del departament, les oficines a l'estranger són "un element fonamental" en l'acció exterior i considera que la prioritat és "fer-les plenament operatives" i "dimensionar-les correctament".

Des de Junts, explicaven aquest dimarts que el Govern els ha assegurat que declinen la proposta del PSC de congelar l'acció exterior i de tancar algunes delegacions. És més, l'executiu els va traslladar que es mantindrà la política d'obertura de les delegacions "ja prevista". En els darrers dies, Junts per Catalunya ha insistit en el fet que la proposta dels socialistes en matèria d'exteriors "busca retallar l'autogovern" i ho han situat com una línia vermella en la negociació pressupostària. El plantejament que fa Junts és que s'augmenti la dotació destinada a l'acció exterior, en la línia d'una proposta de resolució que es va aprovar en l'últim debat de política general celebrat al Parlament el passat mes de setembre.

Segons l'actual consellera, les delegacions a l'estranger han de ser l'eina "que la societat catalana demana", un espai que es consideri "útil i que permeti reforçar les relacions de confiança, guanyar credibilitat i millorar la reputació de Catalunya al món". Si bé Serret ha indicat que l'aprovació d'un decret per crear una nova delegació és un tràmit senzill, també ha insistit que la prioritat del Govern implica consolidar les ja existents. Des del mateix executiu, a més, recorden que set de les vint delegacions catalanes encara no estan en ple funcionament. Perquè una oficina es posi en marxa cal superar quatre passos. En primer lloc, cal un decret de creació per, posteriorment, nomenar un delegat. Després cal adquirir una personalitat jurídica i un compte bancari al país estranger, i finalment s'ha d'obrir una seu física i crear un equip de persones. En molts casos, completar aquest procés pot trigar anys.

 

Serret proposa augmentar un 30% el pressupost de cooperació i desenvolupament

Serret també ha proposat augmentar un 30% -fins als 45 milions d'euros- el pressupost destinat a cooperació pel desenvolupament. Així ho ha afirmat davant del parlament de Finlàndia, en un viatge institucional per presentar el pla pilot català sobre la Renda Bàsica Universal. La consellera ha afirmat que  aquesta és una proposta "ferma" i que posa de manifest "el compromís" del Govern perquè el finançament a la cooperació arribi a representar el 0,7% del pressupost de la Generalitat. Si es confirmés aquest augment, que depèn de l'aprovació dels pressupostos, el pressupost en aquesta matèria seria el més alt des de 2008.

En termes absoluts, la nova partida suposaria un augment de 10,5 milions d'euros en termes interanuals. Alhora, la millora de la dotació (+30%) superaria l'increment mitjà del pressupost de la Generalitat pel 2023 i del Departament d'Acció Exterior, que es preveu que sigui del 10%. Malgrat el marge de millora, Serret ha reivindicat la voluntat de l'executiu català d'estar "al costat" de les entitats i la importància que té la política de cooperació i desenvolupament pel departament. "La cooperació mostra el dinamisme de la nostra societat i és una manera de consolidar valors com la democràcia, la justícia i la pau", ha comentat.

La Generalitat presenta el pla de la renda bàsica universal a Finlàndia

La consellera d'Acció Exterior ha viatjat a la capital de Finlàndia amb la finalitat de donar a conèixer la seva proposta de renda bàsica universal. Serret s'ha trobat aquest dimecres a primera hora del matí amb la ministra de Serveis Socials i Salut de Finlàndia, Hanna Sarkkinen, qui també ha participat en l'acte de presentació del pla pilot català de la Renda Bàsica Universal. Posteriorment, Serret també ha mantingut una reunió bilateral amb l'exprimer ministre i excomissari europeu, Jyrki Katainen, i amb el president del Consell de Govern Regional de Hèlsinki-Uusimaa, Markku Markkula.