El Tribunal Suprem va superant sots que es troba pel camí. Alguns de més profunditat que d’altres. Alguns amb més fang que d’altres. La resolució de la Sala Penal ha confirmat la inhabilitació per Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa impedint-los presentar-se a les eleccions fins al 2031 i ha extingit les de Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Carme Forcadell, Josep Rull i Joaquim Forn. També ha estat un duríssim correctiu a la reforma del Codi Penal (CP) pactada pel PSOE i Esquerra Republicana advertint que els canvis introduïts a la nova regulació “deixen impunes processos secessionistes sense violència”. A la vegada, la interlocutòria consensuada per Manuel Marchena i els seus companys de Sala també alimenta la posició del jutge instructor, Pablo Llarena, que també ha d’encaixar definitivament el CP a la causa contra Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig i acotar els delictes pels quals els reclama abans de decidir si torna a activar una ordre internacional de detenció i entrega.

Després del posicionament de la Sala Penal del Suprem, ara és el moment de Llarena. L’instructor de la causa contra els exiliats té sobre la taula el criteri coincident de Marchena, que ha descartat el nou delicte de desordres agreujats rebutjant equiparar-lo a l’antiga sedició i ha apuntalat la malversació agreujada tancant les portes a la versió atenuada del delicte – el govern central i Esquerra confiaven que aquest supòsit fos aplicable als fets de la tardor de 2017 -.

El cert és que tan bon punt va entrar en vigor la modificació al Codi Penal, Llarena va córrer a reinterpretar-lo. D’entrada l’instructor va aplicar la derogació de la sedició a Puigdemont encara que, com Marchena, va mantenir el processament per malversació i desobediència. En la interlocutòria, Llarena considerava que eliminar la sedició plantejava un “context proper a la despenalització” dels fets investigats, el referèndum de l’1 d’octubre i la declaració d’independència d’octubre de 2017.  L’instructor sostenia, a més, que la despesa vinculada a l’1-O és una malversació agreujada – i no atenuada – que podria significar una màxim de 12 anys de presó per al president Puigdemont i 8 anys per a Comín i Puig, perquè la despesa que se’ls imputa no supera els 250.000 euros.

La rèplica a Llarena de l'Advocacia i la Fiscalia

Llarena té, doncs, més arguments per respondre a les acusacions, que van recórrer la reinterpretació de la causa contra els exiliats. L’Advocacia de l’Estat i la Fiscalia estan alineats. La representant de l’Estat als tribunals Rosa María Seoane va insistir que s’havia de perseguir Puigdemont també per desordres públics al marge de la malversació i la desobediència encara que no va especificar si aplicava la nova modalitat de malversació atenuada que pretenien el PSOE i Esquerra. En l’escrit Seoane va retreure a Llarena que “limités” el dret de les acusacions a demanar en un futur que Puigdemont fos jutjat per desordres públics. En la mateixa línia, la Fiscalia va censurar la derogació de la sedició perquè, deia, “s’ha eliminat un dels instruments penals de resposta davant d’agressions a l’ordre constitucional”.

Després de reunir uns quants elements més i de tenir resposta les qüestions prejudicials que va plantejar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), Llarena haurà de dir la seva. Si no rectifica el seu posicionament, les acusacions i les defenses podran demanar que ho faci la Sala d’Apel·lació del Suprem, on hi ha magistrats que fa anys que no contradiuen cap postura dels seus col·legues. Resolt aquest embolic, l’instructor vol esperar a que els tribunals europeus dictaminin si el Parlament Europeu ha respectat o no la immunitat dels eurodiputats de Junts.