L'aplicació de l'article 155 de la Constitució a Catalunya per part del Senat fa que el resultat electoral d'aquest 28 l'abril en aquesta Cambra tingui un interès nou, ja que si el pròxim Govern vol prendre mesures d'intervenció de l'autonomia, necessitarà que se les aprovi la majoria absoluta dels senadors.

El Senat és cambra de segona lectura de les lleis que aprova el Congrés, que pot desfer els canvis que introdueixi i té el protagonisme en el procés legislatiu i de control al Govern. La Cambra Alta només és decisiva perquè el Govern pugui aplicar el 155, perquè necessita la seva autorització, així com per aprovar el que es denomina 'sostre de despesa', els límits amb què el Govern ha d'elaborar el Pressupost de l'Estat.

Si la majoria del Senat és diferent a la del Govern, com ha passat amb l'actual Executiu socialista, pot ser utilitzada per dilatar tramitacions, crear comissions d'investigació o endurir el control al Govern, entre altres mesures, però no té transcendència legislativa.

El seu paper decisiu tanmateix per aprovar el 155 li ha donat en la passada legislatura un protagonisme nou. Si PP i Ciutadans volen tornar a aplicar aquestes mesures a Catalunya, segons estan anunciant des de fa mesos, hauran d'arribar al Govern per prendre la iniciativa, però també necessitaran sumar una majoria absoluta a la Cambra Alta.

En la legislatura que arrenca ara, el nombre de senadors serà de 265 i no de 266 com ara, perquè el País Valencià ha perdut població i, per tant, un senador autonòmic, així que la majoria absoluta estarà en 133 senadors.

Avantatges per als més votats

Els ciutadans trien aquest diumenge a 208 dels 266 membres del Senat de la nova legislatura, ja que els altres 58 són de designació autonòmica. A cada província, a excepció de les illes, de Ceuta i de Melilla, s'elegeix quatre senadors mitjançant un sistema de llistes obertes, una llibertat d'elecció que tanmateix no s'utilitza.

Els electors poden assenyalar tres noms a la papereta i solen elegir els candidats d'un mateix partit; el resultat és que la formació més votada s'emporta directament tres escons i la segona, u. És a dir, només dos partits es distribueixen els senadors i fins ara, en la majoria de casos, han estat PP i PSOE.

"La tercera força política de cada província i les següents no obtenen escons", explica a Europa Press el secretari general del Senat, Manuel Cavero, lletrat gran de la Cambra Alta.

Cavero assenyala que els votants es guien majoritàriament per la "lògica de partit" i quan escullen la papereta d'una formació per al Congrés, solen donar suport als seus candidats també per al Senat. Però a la Cambra Alta "el sistema premia el més votat, que s'emporta directament tres escons, mentre que el segon partit es queda amb el quart senador en disputa.

Per a les pròximes eleccions, els dos partits més forts al Congrés seran els que s'emportaran probablement el gruix dels senadors; cal veure si aquest 3+1 serà un PP-PSOE, com en les últimes legislatures, o es donaran aquest any noves combinacions.

El dubte dels populars és que la divisió del vot a la dreta faci majoritaris els candidats socialistes i que el PP es quedi amb el quart escó. És a dir, que el repartiment 3 +1 al seu favor doni la volta a la situación en favor del PSOE. I també existeix la dubteu de quin serà el resultat de Ciutadans i de Vox, si algun dels dos ocuparà el lloc del PP en alguna província i sumarà per tant aquests senadors.

Molts vots però pocs senadors

Aquest sistema i el suport majoritari fins ara a PP i PSOE ha complicat l'entrada a la Cambra Alta dels nous partits. A les generals de juny de 2016, Ciutadans va aconseguir 3,1 milions de vots al Congrés i 32 diputats, però no va aconseguir ni un senador perquè arreu va resultar tercera o quarta força, el que a la Cambra Alta es tradueix en quedar-se sense escó. El partit taronja té sis senadors, però tots elegits per parlaments autonòmics (Andalusia, Madrid, Catalunya i País Valencià), no a les urnes.

Unidos Podemos i les seves confluències, tanmateix, van aconseguir pujar en aquestes eleccions de 2016 a la primera o segona posició a Catalunya, País Basc, Galícia, País Valencià, Navarra i Balears, i per això els van concedir 14 escons.

La majoria a favor de populars o socialistes, especialment dels primers, ha estat l'habitual a la història de la democràcia, amb l'excepció de 1993, quan es va donar un empat amb 96 escons per al PSOE i 93 per al PP, i de 2008 (101 a 88). El sistema li va donar al PP el 2011 el millor resultat obtingut per un partit polític en democràcia al Senat: es va fer amb 136 dels 208 senadors en lliça.

El tercer partit i els següents tanmateix se situen molt lluny d'aquestes xifres i no solen passar de la dotzena de senadors electes. Al marge d'Unidos Podemos, només els partits catalans i el PNB s'han apropat als deu o als dotze parlamentaris obtinguts únicament als seus territoris.

Sistema provincial

Segons el sistema electoral, totes les províncies elegeixen el mateix nombre de senadors (com s'ha assenyalat, tret de les illes, Ceuta i Melilla) al marge de la seva mida: Madrid i Barcelona envien quatre representants a la Cambra Alta igual com Sòria o Terol. A aquests 208 senadors electes se'ls sumen uns altres 58 de designació. En la pròxima legislatura, seran tanmateix 57 perquè el País Valencià ha perdut població i haurà d'elegir un senador autonòmic menys.

Manuel Cavero explica que quan es va dissenyar aquest sistema no existien les comunitats autònomes i es va optar per aquest repartiment igualitari entre províncies perquè "les menys poblades i sociològicament més tradicionals o conservadores poguessin equiparar-se a les més urbanes o progressistes".

Senadors amb molt pocs vots

El sistema de votació mitjançant llistes obertes permet saber quants ciutadans han donat suport a cada candidat, quants han posat una creu davant del seu nom, i les diferències entre uns i d'altres són enormes.

Mentre Pío García-Escudero, número u del PP per Madrid, va obtenir el 2016 un total de 1.319.541 paperetes i va ser el més votat del país, en l'altre extrem, Pablo Rodríguez Cejas (CC-AHI) va aconseguir l'escó d'El Hierro amb 2.149 vots i Yaiza Castilla (ASG) va obtenir el de La Gomera amb 4.340.